Torrent Gili

Vilassar de Dalt

El Torrent Gili és un curs d'aigua que neix de la confluència de les torrenteres de Sant Mateu, la Molinera, i de la Petxina. En arribar al Molí d'en Cuquet i per extensió es coneix també amb aquest nom. En aproximar-se a Vallromanes adopta el topònim de Riera d'Ardenya, que es converteix en un afluent important del riu Mogent, al Vallès Oriental que alhora desaigua al riu Besòs.
És un curs d'aigua que amb més o menys intensitat, baixa durant tot l'any. El torrent Gili té un gran valor paisatgístic. La fauna, la vegetació i l'empremta humana (pous, mines, molins, recs, fonts i passeres), hi són presents sense que això es pugui obviar.
La capçalera del torrent està representada per boscos de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabiten amb alzines (Q. Ilex). Són boscos restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, força ben conservats.
Ben aviat resseguint torrent avall entrem en una zona ombrívola amb un bosc de ribera pur als marges que alterna amb una plantació antròpica de plataners. El canyissar en aquesta zona hi és ben present, sobretot a proximitat de les feixes de conreu com davant de Can Balleu.
En el tram mig del torrent, hi ha una zona molt ombrívola amb predominança d'avellanoses (Corylus avellana) i verns, alternant amb Polustichum setiferum, una falguera característica d'aquests ambients. També hi ha plataners, pollancres i acàcies, saücs i llorers i algun àlber. L'hàbitat però, presenta una certa alteració degut a la captació del cabal d'aigua, la presència de pasturatge (ramats de cabres), bardissars amb presència de flora exòtica degut a la proximitat d'alguna casa.
Fora dels marges de ribera, hi ha un recobriment important de pineda i d'alzinar amb bosquines pròpies d'aquest ambient com el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, el bruc, l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius). L'interior de l'alzinar és dens i ombrívol, poc transitable per la profusió d'arbustos i lianes i sense estrat herbaci per la manca de llum. Predomina el sotabosc d'arbustos i lianes com l'aritjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa).
Els pollancres es localitzen principalment en les zones on hi ha més aigua, de forma antròpica. No ocupen grans extensions i apareixen fent petites clapes on sovint hi apareix vegetació d'ambients humits. Els plàtans (Platanus x hispanica) també es poden localitzar en petits rodals o erols, en individus isolats i prop de les fonts. També tenim varis indrets on hi ha vernedes adultes i presència d'acàcies (que malgrat el control aplicat encara en queden nombrosos exemplars).