Torrent de les Argiles
El Papiol

    Baix Llobregat
    Polígon industrial Sud i al costat de les cases del Peu de la Costa
    Emplaçament
    Al Sud del municipi, a tocar el polígon industrial Sud, a prop de les cases del Peu de la Costa
    35

    Coordenades:

    41.43348
    2.00705
    417040
    4587355
    Número de fitxa
    08158 - 104
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua, Carrer de Provença, 204, 08036 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Juana Maria Huélamo Gabaldón

    Curs d'aigua que comença a les terres argiloses a la part baixa del nucli urbà i que desemboca en el riu Llobregat, en el pla de les hortes. Conflueix amb les Torrenteres, i passa vorejant el Peu de la Costa.

    Actualment, en part, està soterrat, essent utilitzat, a tocar el Peu de la Costa, com a camí per vianants.
    Sembla un curs que tradicionalment es feia servir com a camí,el qual devia comunicar les cases del Peu de la Costa amb la part alta del nucli del Papiol.
    El torrent ha estat canalitzat al llarg de la història. Antigament tenia la seva desembocadura aigües molt a prop del molí e l'Argemí. El seu cabal era format per l'aiguabarreig dels seus dos principals afluents, el torrent Gavatx (que passa tocant les parets del carrer del Peu de la Costa), i el de les Torrenteres (que es trobava llavors més a prop del riu que de la masia del Colomer).
    La primera reforma del curs d'aquest torrent fou necessària quan es van enllaçar dos recs: el que ve de la Casa de l'Aigua amb el rec vell, o sigui, el que comença a les fàbriques. Aquest enllaç s'efectuà a principis del segle XIX; en allargar-lo per mor e conduir les seves aigües al rec anteriorment esmentat, que ja era construït feia molts anys. Aquest torrent calgué desviar-lo en direcció esquerra, i així l'aigua podria travessar-lo per sota.
    La segona reforma va ésser el 1856. En construir-se el ferrocarril, fou necessari construir dos ponts per tal de travessar els dos afluents anteriorment esmentats. Un d'ells, el del torrent Gavatx, feia de camí principal per accedir al Papiol, en el tros conegut per la Rasa. Sis anys més tard, el 1862, Rubí i Castellbisbal sol·licitaren la construcció d'una carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei i, majorment amb l'estació de ferrocarril.
    El 14 de juliol de 1862, es va acordar construir la carretera per empalmar amb la general de Molins de Rei. El Diputat Prats i Soler va comunicar que la Diputació aportaria els dos terços del seu pressupost, mentre que la part restant havia d'ésser sufraga pels municipis de Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei, el Papiol i la companyia Ferrocarriles del Centro, que també era part interessada. Papiol no va donar mostres d'interessar-se pel projecte, ja que el propietari del Castell, advocava per transformar en carretera el ramal antic del camí reial, que a partir del 1764, només servia per la comunicació amb el Vallès.
    Per construir la carretera, el problema radicava a travessar la via fèrria i passar per l'estació. Va ésser aprofitat el pas de l'aigua del torrent Gavatx i s'amplià d'acord amb les necessitats dels vehicles d'aquell temps. El pas va ser cobert amb bigues de ferro, que li van donar el nom amb què es va conèixer des d'aleshores: el pont de Ferro (Faura i Casanovas: 1999: 98-102)
    Les aigües d'aquest torrent es van desviar amb una variant d'uns 90º, per la qual cosa aquell pont havia d'absorbir l'aigua de l'altre torrent. Aquest fet va ocasionar la canalització dels dos afluents del torrent del Colomer, amb gruixudes parets reforçades amb esperons.
    Amb la construcció de l'autopista, es va desplaçar de nou la confluència d'aquests dos torrents: la construcció del pont de l'autopista ha fet que s'uneixen noves aigües, tot augmentat el seu cabal: les que pertanyen a la vessant del torrent de Batzacs. D'aquesta manera prop d'aquest pont s'uneixen actualment les aigües dels torrents Gavatx, Magre i Torrenteres amb el seu afluent, anomenat de les Argiles.

    Faura i Casanovas, E. (1999) L'ahir i l'avui del Papiol. El Papiol: Ajuntament del Papiol. Edit. Efadós.