Rec del Canal de la Infanta
El Papiol
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Canalització que en tot el seu recorregut te 17,420 km de llargària, i que agafa les aigües del riu Llobregat al seu pas pel Papiol de la presa o resclosa que hi ha a tocar la casa de l'aigua. Des d'aquest punt pasa per sota la casa i continua fins al torrent de Batzacs, que creua per via subterrània. A la vora dreta del torrent, s'hi troben quatre bagants, continua pel molí fariner de l'Argemí i després arriba fins al molí paperer de Can Capdevila, i d'aquí fins a la casa de comportes de Molins de Rei. A partir d'aquí segueix cap a Sant Feliu, Sant Joan d'Espí, Cornellà, L'Hospitalet, Sants, fins arribar al peu de la muntanya de Montjuïc, on desemboca al mar.
Popularment la pagesia li deia "el Rec" (Faura Arís, 1996: 149).
Història
Un primer canal construït el 1188 va ser el conegut com a Rec Vell, que partint des del Papiol va servir per abastir diversos molins fariners de la banda esquerra del Llobregat, donant lloc posteriorment a la vila de Molins de Rei. En principi, aquest canal havia d'arribar fins a Barcelona però problemes de finançament de l'obra van fer que no s'estengués més enllà de Molins de Rei. El Rec Vell posteriorment serà el subministrador d'aigua al Canal de la Infanta, ja que el cabal d'aigua sobrant del rec, en arribar a la Casa de les Comportes, es regula i es desvia cap al canal o directament es desaigua cap al riu en funció de les necessitats d'irrigació del moment.
El Canal de la Infanta, el nom complet del qual era Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, es va construir per subministrar aïgua al molí fariner i l'energia que necessitaven per fer rodar els molins, i alhora va aconseguir dinamitzar l'economia agrària de la vall del Llobregat, transformant moltes terres de secà en regadiu, amb la qual cosa es convertí en un eix dinamitzador de l'economia d'aquest territori.
La seva aparició va dur a terme l'augment del nombre de llocs de treball, especialment al molins i fàbrica de filats de cotó, i fàbrica de cartrons.
El Pla era la part del Papiol que es regava. Es dividia en dues parts: el Pla de Can Mas i el de Colomé, separades pel torrent de Batzacs. Estava parcel·lat en molts trossos petits de mitja o una mujada (1 mujada equival a 0,49 hectàrees) i solcat per sèquies per distribuir l'aigua.
Bibliografia
Bonilla, A, et al. (2013) Pa, vi, oli. La Pagesia al Papiol Catàleg de l'exposició. Museu del Papiol. Ajuntament del Papiol.
Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.