Curs d'aigua intermitent que neix a la depressió situada entre el Mas Rovira i la Serra de l'Aguilera, dins el terme de Torrelavit. El torrent penetra en terres del Pla del Penedès en les immediacions de la masia de l'Aguilera, de la qual en manlleva el nom fins a la seva confluència, aigües avall de la Planta, amb el torrent de can Cerdà de Palou o de Matamargó, que davalla paral·lel a la carretera BV-2153. A partir d'aquest punt, el torrent solca la plana fins arribar a les Tarumbes, veïnat que el bateja de nou. Tot i els canvis en la denominació, el considerem una sola unitat a efectes de conca hidrogràfica.
El torrent recorre 3,1 km dins el terme municipal, des de la cota 230 fins a la 180. Discorre en paral·lel, perfectament equidistant, als torrents de can Janes, a llevant, i del Mas Rovira, a ponent, separat per les planes del Maset i de cal Feset, respectivament. Entre els dos extrems és creuat únicament en tres punts: dos en el seu curs alt -ponts de l'Aguilera i de Cerdà, a les cotes 230 i 212- i un en el seu tram inferior- gual de les Tarumbes, a la cota 181.
Pel que fa a l'orografia, dibuixa una fondalada d'entre 60 i 90 metres d'amplada amb desnivells laterals inferiors sempre als 20 metres respecte de la plana circumdant. Dins seu s'hi desenvolupa un hàbitat de bosc mixt mediterrani amb algunes espècies vegetals pròpies dels ambients de ribera, segons les condicions d'assolellament, humitat i estagnació d'aigua en superfície. L'estrat arbori és dominat per les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc d'alzina (Quercus ilex) i exemplars més o menys esparsos de roure i pollancre, al costat d'espècies arbustives i herbàcies com l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'arítjol (Smilax aspera), les lianes de vidalba o ridorta (Clematis vidalba), l'heura (Hedera helix) i la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) a les obagues, i el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i l'esparreguera (Asparagus officinalis), al solell, i, en menor mesura, el garric o carrasca (Quercus coccifera) i la ginestera. Entre les espècies al·lòctones destaca la canya (Arundo donax) en alguns marges assolellats i, sobretot, l'acàcia (Robinia pseudoacacia).
