Torrent de Brivons o de Sabanell

El Pla del Penedès

El torrent de Brivons és el curs hidrogràfic estacional que resulta de l'aiguabarreig dels torrents de Sabanell i Puigdàlber, ja dins el terme municipal del Pla del Penedès. Aigües amunt, la seva capçalera es bifurca en un entorn natural dominat per poblacions d'àlber (Populus alba) i pollancre (Populus nigra) en el ramal procedent de Sabanell i per un bosc mixt de pollancre i acàcia (Robinia pseudoacacia), en el cas del torrent de Puigdàlber. Tots dos presenten trams fortament antropitzats, amb passos soterrats amb caixes de formigó per salvar la infraestructura viària de la C-15, com succeeix a la zona de la Clota.
El torrent de Brivons travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 210 i abandona el terme a la cota 186, després de 2,7 quilòmetres de recorregut. Es tracta d'un desnivell modest que obliga l'aigua a realitzar tortuosos meandres, en especial a la zona de l'Esquerda, i que n'afavoreix l'estancament superficial i la formació de canyars (Arundo donax) i canyissars (Phragmites australis), així com l'aparició del saüc (Sambucus nigra), allà on les condicions d'assolellament ho permeten. En una d'aquestes terrasses al·luvials del marge esquerre s'ha establert una petita zona d'horts.
En aquest indret, la llera ha erosionat el sòl sorrenc fins a excavar-ne un congost força sinuós, ja sia en forma de talús o de tall abrupte, gairebé vertical, que deixa a banda i banda sengles plataformes consagrades al conreu de la vinya. A la riba dreta trobem la propietat del mas la Sala, i a l'esquerra, les de can Fontanals i les Berguedanes.
A mida que avança el seu curs, els pendissos laterals s'amoroseixen i les comunitats vegetals de ribera són substituïdes progressivament pel bosc mixt mediterrani de pi blanc i alzinar, amb presència esparsa d'alguns exemplars de roure (Quercus pubescens) i gatell (Salix atrocinerea), com passa en el gual de nova construcció que duu al camí de les Vinyes Llargues, sota la Sala.
Dins la fondalada hi ha un rec irregular de poc més d'1 metre d'amplada i 80 cm de fondària, amb diversos tolls per efecte de laminació i alguns espais inundables en cas d'avingudes. Dins la seva llera trobem la font de can Fontanals, amb coberta abundant de roures en el talús, així com de pollancres i plàtans dins la llera. Entre les espècies autòctones s'hi observa alguns tanys de freixe (Fraxinus angustifolia) i salze o sarga (Salix elaeagnos), i, entre les al·lòctones, es constat la presència incipient de l'ailant (Ailanthus altíssima). La principal problemàtica del torrent, però, és la mala qualitat de l'aigua que hi circula i que es filtra al subsòl sense depurar procedent de la xarxa de clavegueram de Puigdàlber.
Malgrat els canvis de nom que rep al llarg del seu recorregut, el considerem un mateix torrent. Aquesta continuïtat fluvial es pot salvar mitjançant sengles guals de formigó a l'alçada de l'Esquerda i la Sala, o bé per mitjà d'un pont i una palanca (només apta per a vianants, actualment tancada) a l'entorn de can Fontanals, abans de trobar un nou pas a nivell a la Parellada, ja dins el terme de Subirats.