Antiga pedrera situada a la zona mitja del torrent de les Colomeres, un punt important d'extracció de pedra per a la construcció ens temps passats. D'aquesta activitat en resta l'esvoranc produït al vessant d'obaga del turó que dona nom al torrent. Es troba en un lloc ombrívol i especialment interessant pel seu valor paisatgístic, ecològic i geològic. S'hi accedeix des de la riera de Salvet, per sota de Cal Marquès tot i que la vegetació de ribera o riera n'ha fet un lloc gairebé impenetrable. La fauna i flora d'aquest espai natural ha sorgit fortuïtament per unes condicions orogràfiques determinades per l'activitat humana. L'entorn d'aquest indret és un mosaic, sobretot dominat per un estrat alt de pins i un nivell arbori inferior d'alzina (Quecus ilex). Als vessants dret i esquerra del torrent i pedrera hi ha dos hàbitats agrícoles, Cal Marquès i Can Villà, amb marjades de cultiu de vinya, fruiters i garrofers. A l'interior de la pedrera i torrent fins a la seva desembocadura a la riera de Salvet, la humitat del terreny ha permès el creixement d' un bosc de riera mixt amb alzina i roure, i altres arbres caducifolis. La presència de roureda en aquest estatge inicial es deu a la humitat atmosfèrica, a causa de la seva proximitat al mar. Hi són presents arbusts i lianes com l'arç blanc, l'aranyoner, el ginestell, i el lligabosc, l'heura i l'aritjol, que a mida que s'aproximen a la desembocadura van desapareixent per deixar pas a la bardissa i la canya. Al fons de la pedrera i en algunes de les escletxes, s'observa l'existència de falzia negra (Asplenium adiantum - nigrum), una falguera petita de fins a 30 centímetres d'alçada pròpia d'enclavaments pedregosos i rocosos.
Les característiques orogràfiques del terreny i la manca de presència humana a excepció dels pagesos que conreen les terres a banda i banda de la pedrera i el torrent han propiciat que una espècie protegida de quiròpter s'hi hagi instal·lat a les escletxes de les roques d'aquest penya-segat. Es podria tractar del ratpenat bru dels graners (Eptesicus serotinus), una espècie europea d'aspecte robust, que pot arribar als 40 centímetres d'envergadura. El color del pèl és marró fosc al dors i marró clar al ventre. Surt al capvespre per caçar, descrivint grans girs a sis i deu metres d'alçada.), o d'un ratpenat del tipus ferradura que a l'hivern viu en mines, coves, a temperatures entre 4º i 13º C i elevada humitat relativa i a l'estiu en golfes de masies, llocs tranquils.
