Torrent de Ca l'Estrany
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Torrent que origina la Riera Salvet, que neix al capdamunt de les Ginesteres, alimentat per petites torrenteres que es formen en els diversos turons d'aquest vessant de muntanya. Travessa els paratges de les Alzines i les Ginesteres, i discorre entre les finques dels Rosers, Can Santem i La Costa.
La capçalera del torrent està representada per boscos de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabiten amb alzines (Q. Ilex). Són boscos restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, força ben conservats.
Ben aviat resseguint torrent avall entrem en una zona ombrívola amb un bosc de ribera, amb algun avellaner, saücs i llorers. També es poden observar plataners, pollancres i acàcies i espècies com el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, el bruc i l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius). L'interior de l'alzinar és dens i ombrívol, poc transitable per la profusió d'arbustos i lianes i sense estrat herbaci per la manca de llum. Predomina el sotabosc d'arbustos i lianes com l'aritjol(Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Els canyars de vores d'aigua (Aruyndo donax) també hi és present allí on el curs d'aigua ha estat modificat o degradat parcialment, especialment al voltant de zones agrícoles.
L'hàbitat però, presenta una certa alteració amb una gran quantitat de bardissars amb presència de flora exòtica degut a la proximitat d'alguna finca. No obstant això, els pagesos que tenen terres al costat del torrent, el mantenen net de canyes.
Cal mantenir els torrents nets per tal de que en cas de pluges torrencials, l'aigua circuli i no surti de mare. També cal considerar seriosament el manteniment dels torrents com a tallafocs naturals.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008)
Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984)
Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007)
Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011)
CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit.
GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona.
GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.
LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.
SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio.
TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.
