Torrent Daniel
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Torrent, afluent de la riera de Targa per la seva vessant oriental. Rep les aigües de pluja provinents dels vessants saulonencs que havien estat fins fa ben pocs anys plantats de vinyes i garrofers. Per la part alta, queda tallat per la pista carenera que va des de Sant Sebastià fins a Can Boquet. L'últim tram de la seva desembocadura, (uns 150 metres aproximadament) està asfaltat i rep el nom de carrer Torrent de Can Daniel.
La permeabilitat del substrat saulonenc fa que l'aigua pugui circular de manera subterrània en períodes poc plujosos. No obstant això, més amunt de Can Tarrida s'hi ha construït un col·lector d'aigües per canalitzar-la parcialment en casos de pluges torrencials. Molt a prop d'aquest col·lector, pujant a mà dreta hi ha les restes d'una antiga pedrera.
A la part més alta del rial les marjades suaus de pedra seca han estat pràcticament recobertes per la pinassa. El bosc predominant actualment és de pi pinyoner amb pi blanc, però entremig del bosc s'hi poden observar figueres velles record de l'ombra que proporcionaven al pagès quan aquest hi tenia vinyes. Per sobre de Can Tarrida s'ha conservat un sector força dens de garrofers (Queratonia siliqua), i a banda i banda del torrent, horts i petites marjades amb vinyes joves.
El bosc de ribera o riera hi està poc representat, però cal assenyalar la presència d'alguna alzina damunt dels marges, amb enfiladissa d'aritjol i alguns exemplars d'aloc barrejats amb la canya (Arundo donax). També es pot observar un sector de mimoses, esparregueres i bardissars. A peu del torrent, a mà esquerra quan es deixa la part transitable en vehicle, es poden observar a banda i banda les restes de construccions d'una cisterna o aljub fet de maons amb una boca estreta de planta quadrangular i un possible pou, o cisterna però que l'abocament de runa al seu interior dificulta la interpretació de la construcció.
Els espais fluvials, com aquest torrent, són indrets especialment sensibles als impactes ambientals, sobretot a les parts més planeres, en aquest cas per proximitat al nucli urbà. Una mostra la tenim en els diversos abocaments de deixalles, o defecacions de gossos i l'expansió d'espècies exòtiques com l'acàcia, la canya, la iuca o l'ailant que caldria eradicar ja que impedeixen allí on hi ha l'aloc, de que aquest pugui expandir-se de manera natural.
Cal mantenir els torrents nets per tal de que en cas de pluges torrencials, l'aigua circuli i no surti de mare. També cal considerar seriosament el manteniment dels torrents com a tallafocs naturals.
Història
S'havia utilitzat com a via de penetració a la zona de muntanya des del nucli urbà i durant l'explotació de la pedrera, com a camí carreter per treure la pedra.
En referència a la presència d'aloc, tenim una cita del Dr. Pere Montserrat, que deia parlant d'aquesta espècie "Abunda en todos los torrente y barrancos del Maresme, penetrando en la cuenca de la riera de Argentona hasta Riudemeia (150 m) y Canyamars (300m)"
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
CORBERA, J.; FAIDELLA, L.; GUARDIOLA, M.; JOVER, M.; LLOBET, M.; MARCH, E.; SABATER, F. (2007). L'Aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: Distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Dins revista L'Atzavara, núm. 15. Pàgs. 175 a 182. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.
MONTSERRAT, PERE (1957). Flora de la cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besòs y Tordera). Ed. Collectanea Botanica, núm. 5. Pàgs. 297 a 351.
Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008)
Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984)
Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007)
Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011)
CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit.
GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona.
GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.
LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.
SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio.
TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.
