Restes estructurals situades a les illes compreses entre l'actual can Muntanyola i l'antic escorxador municipal (C/ Sebastià Bassa i C/ Josep Carreras) i els carrers Torregassa i Alzina.
Les troballes al jaciment de la Torregassa o e la Torre Maragall són nombroses. En una excavació d'abans de 1892 s'hi localitzà ceràmica romana, ossos i cendres, pesos de teler, una moneda ibèrica i d'altres de romanes i, el més important, aparegueren murs a flor de terra. Posteriorment s'hi localitzaren paviments d'opus signinum i d'opus sectile, paviment que sembla que als anys 80 del segle XX encara es conservava i que Josep Estrada datava al segle II a.C. També s'hi trobaren abundants fragments de terra sigillata. Entre el material del jaciment conservat al Museu de Granollers hi hem pogut identificar fragments de ceràmica ibèrica pintada i de campaniana B, que confirmarien la datació antiga de l'establiment, així com de sigilata africana, que podem datar a partir del segle II d.C. El senyor Manel Calbó ens ha confirmat que una de les zones amb més abundància de material arqueològic era el marge que separa l'actual Torre Maragall de la parcel·la inferior. En aquest indret, entre d'altres, hi aparegueren monedes i dues tombes de tègula. Les tegulae eren tan nombroses que a meitat del segle XX s'utilitzaven com a recolzament i tapa dels nombrosos ruscs d'abelles que tenia el propietari del terreny. Molt més recentment, els constructors ens han comunicat que en el curs de les obres de construcció d'un habitatge al carrer Joan Guarch, a la part posterior de Can Feliuà, hi aparegué una altra tomba de tègula, que sembla que fou respectada.
Es conserven alguns materials al Museu de Granollers.
Les troballes de cronologia romana de la Torregassa fan suposar l'existència d'una important vil·la, en un indret privilegiat, amb una etapa inicial molt primerenca, del segle II a.C., però amb una durada important en el temps -com a mínim durant tot l'Alt Imperi-.