Torre d'estiueig Passeig de les Moreres, 2
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Nivell de protecció: D. Documental
Elements protegits: Volum, façana, ràfec i obertures. Tanca del jardí amb reixes de forja.
Descripció
Torre isolada als quatre vents, de planta baixa. Tot i tractar-se d’una finca privada, es pot observar des de la via pública la seva façana principal, orientada al passeig de les Moreres, així com part del jardí frontal que l’envolta.
La façana presenta una composició simètrica amb tres grans obertures d’arc rebaixat, la central de les quals correspon a la porta d’accés. Les obertures conserven la fusteria original i persianes de llibret. Per damunt de la línia de llindes, una cornisa motllurada delimita la part superior del mur, sobre la qual s’aixeca un coronament central de perfil rectangular, on s’hi pot llegir la data “1926”, possiblement referida a l’any de construcció de l’edifici.
L’accés a la finca es fa a través d’un portal amb reixa de ferro forjat, sostinguda per pilastres de fàbrica amb acabament decorat amb boles de pedra. El mur perimetral, de pedra vista i obra arrebossada acabat amb maó pla inclinat, forma part destacada del conjunt i contribueix a emmarcar el jardí frontal, densament vegetat.
La part visible del conjunt presenta un bon estat de conservació i manté en bon estat els elements arquitectònics més atractius de la façana. Es tracta d’un exemple representatiu de casa-jardí d’època noucentista, amb un llenguatge arquitectònic sobri.
Història
Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries.
El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.
Bibliografia
CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.
DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
