Torre dels Moros Sant Joan de Vilatorrada

Bages
Sant Martí de Torruella
Entre Sant Martí de Torruella i la carretera de Callús a Santpedor.

Coordenades:

41.77638
1.79077
399504
4625655
08218-6
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Medieval
Contemporani
XIX
Dolent
L'edifici es troba en bona part enderrocat, conservant-se només una de les parets de la torre.
Inexistent
Ref. Cadastral: Pol. 7- Parcel·la 28- Subparcel. A
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 007A00028
Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro)

Conjunt arquitectònic format per les restes de l'antiga fortificació del segle XIX, les restes d'una antiga plataforma quadrangular sobre la qual s'assenta la torre i el fossar que l'envolta. La torre pròpiament dita és un cos de planta quadrada del qual es conserva només el vessant de ponent. Construïda en mur de maçoneria amb pedra irregular amb les cantonades reforçades amb carreus ben tallats. Pot apreciar-se encara l'estructura originària de dos pisos separats amb una línia de carreus, encara que podia haver tingut algun altre pis més a sobre avui desaparegut. Al pis inferior es conserven encara les antigues espitlleres. Tota la torre s'assenta sobre una plataforma quadrangular molt més gran que sembla pertànyer a algun edifici més antic del qual encara poden apreciar-se algunes línies de carreus molt erosionats. Un fossar excavat al terreny envolta aquesta plataforma més antiga, possiblement medieval.

Encara que no aparegui a l'inventari de fortificacions i torres carlines que es va fer de la Comarca del Bages, és possible que al seu dia tingués també alguna funció militar com a torre de guaita i control, molt semblant a les que tindrien la Torre dels Soldats ( Avinyó) o la Torre de la Guixola (Sant Salvador de Guardiola) de la mateixa tipologia i època.

L'origen real d'aquesta torre és el de ser, simplement, una torre de senyals òptiques. Data de mitjans del segle XIX, i com tantes altres torres del mateix estil fou construïda per al servei de transmissions o telègrafs òptics. Tots aquests edificis eren controlats més o menys directament per l'exèrcit i el seu manteniment suposava unes importants despeses. El fet de que tota la torre s'assenti sobre una plataforma molt més gran, de la qual es conserven unes línies de carreus molt erosionades, fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una antiga torre medieval, les restes de la qual podrien haver estat aprofitades per construir la moderna torre. A més a més cal tenir en compte que el fossar existent envolta el perímetre d'aquesta plataforma, no de la moderna torre. A favor d'aquesta possibilitat s'afegirà el fet de que aquest turó és conegut des de sempre com "el castell". La situació d'aquestes torres no era en cap cas aleatòria i s'ubicaven al marge de les principals vies de comunicació. L'existència d'aquesta torre podria estar lligada amb l'antic camí que unia Manresa i Cardona, que passava per Joncadella i després cap a Torruella, per anar més tard cap a Súria.

BENET I CLARÀ A.(1985), Història de Manresa. Dels orígens al s.XI. Manresa. OLIVARES I PONTI D.(1987), La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines. C.E.B. Manresa.