Mas can Cornet

Sant Joan de Vilatorrada

L'origen del mas Cal Cornet el trobem en el poblament dispers propi d'aquesta zona que es va organitzar des del període medieval. Les primeres notícies del mas les tenim al 1090, la qual cosa el converteix en un dels masos més antics de la zona. El nom originari en aquells moments era el de Mas Vilella, la qual cosa fa pensar més que en un mas, en un topònim que faci referència a un llogarret o un grup de cases properes. Es tractava d'una de les poques possessions del terme que no estava en mans del monestir de Sant Benet sinó de laics nobles, així es té notícia d'un vassall dels Rocafort, anomenat Ramon Borrell, que deixa el seu alou de Vilella a Sant Pere de Vic (COMAS, 1988). No es coneix res més d'aquest cavaller, però ben segur que devia explotar el mas amb una o vàries famílies que treballaven la terra com a emfiteutes (COMAS, 1988). Lligat al mas trobem des del segle XII el molí anomenat "El Molinet" construït en les seves propietats i que més tard esdevindria fàbrica tèxtil. El mas Vilella és un dels masos que apareix al fogatge de 1553 i és propietat d'Antoni Cornet de la Vilella (AA.DD, 1984). Possiblement sigui arran d'aquesta família de propietaris que el mas canviï de nom convertint-se en Mas Cornet. Com es pot apreciar es continua mantenint el nom de "La Vilella" encara que en aquestes dates i donat que només hi trobem un propietari el grup de cases hauria quedat reduït només a una, encara que es mantingués el record al topònim antic i a l'origen històric. Sembla ser que ha diferència de moltes altres masies que degut a les penalitats econòmiques anaven canviant de propietari, el mas Cornet va mantenir sempre la mateixa família, així al cens de 1718 apareixen referenciats un tal Agustí Cornet i els seus fills, Josep i Joan (AA.DD, 1984). L'últim membre d'aquesta família és Teresa Cornet i Galí, casada amb Pere Martí i Santamaría l'any 1899. A partir d'aquí Segons informació oral del Sr. Josep Basora a principis del segle XIX el mas estava en mans d'una família anomenada Galí. Tots els membres masculins de la família van morir de malaltia infecciosa quedant només una noia casada amb un membre de la família Basora. Arran d'aquests fets el mas va passar a mans de la família Basora que va habitar el mas fins els anys vint explotant-lo personalment. Va ser aquesta família qui va enderrocar l'antic mas i va construir la casa actual a principis del segle XX. La propietat va ser mantinguda fins l'any 1962 en què es va vendre a la família Santamaría de Callús. L'any 2000 la finca ha estat expropiada i ha passat a mans d'uns nous propietaris residents a Barcelona.