Torre del Llorà
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener perpendicular a la façana principal i un ràfec sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Presenta obertures rectangulars i un porxo adossat a la façana de tramuntana, cobert amb una teulada d'un sol vessant i sostingut amb pilars de pedra. A la façana de migdia hi ha un pedrís de planta semicircular. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.
Adossada a la façana de llevant hi ha la capella. És de nau única, amb l'absis carrat orientat a migdia, i està coberta amb una teulada de tres vessants. El portal és d'obertura rectangular bastit amb carreus de pedra i decorat amb motllures. Està rematat amb una petita fornícula d'arc rebaixat, sense cap imatge i decorat amb unes volutes a cada costat. La part superior del parament forma un frontó triangular delimitat amb pedra motllurada. La façana està coronada per un campanar d'espadanya bastit en pedra, amb campana i rematat amb una creu llatina. Tota la façana està decorada amb esgrafiats que presenten formes vegetals i celestes, i està emmarcada amb cassetons també esgrafiats. A la façana de llevant hi ha dues obertures rectangulars amb vitralls. En general, la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.
A l'interior de la capella hi ha una pica de marbre semiesfèrica adossada al parament de migdia. Presenta diverses incisions i una cara masculina esculpida en alt relleu.
Història
Tant la torre del Llorà com la capella foren erigides per uns industrials tèxtils establerts vora la conca del riu Ter. La torre fou construïda a principis de la dècada dels anys 40 del segle XX, mentre que la capella fou bastida l'any 1950, tal i com indica una inscripció situada al mateix temple "ANNO SANCTO MCML". La propietària era la sra. Tecla Sala. Es tracta d'un temple d'estil totalment eclèctic, amb elements d'estètica barroca i clàssica. Probablement la pica és anterior al a construcció de la capella, de manera que segurament fou traslladada al temple des d'un altre indret. Segons la bibliografia consultada, aquesta capella està dedicada a Sant Cristòfol, tot i que segons l'Arxiu Gavín, a mitjans dels anys 80 del segle XX, estava dedicada a Santa Tecla.
Bibliografia
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M31.
GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 115, 269.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393.
TRIADÚ, Joan (1994). El Collsacabra. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 89.
