El Llorà
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
També està regulat com a Àrea d'Expectativa Arqueològica pel mateix catàleg.
Descripció
Masia aïllada i reformada de planta en forma d'U, constituïda per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta disposat a tot el perímetre de la construcció. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a ponent. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Les finestres tenen els ampits motllurats. De la façana de tramuntana destaca una de les finestres del pis, amb la llinda gravada amb l'any 1647 i el monograma de Jesucrist "IHS" rematat amb una creu llatina. A la façana de llevant destaca una llinda gravada amb una motllura esglaonada i decorada amb una creu patent central.
Adossat a l'extrem sud-est del volum principal hi ha l'antiga cambreria. Presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. Totes les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Compta amb una escala de pedra que dóna accés al portal situat al pis, que està protegit amb un voladís de teula àrab sostingut amb un pilar de pedra. La planta baixa compta amb un portal amb els brancals bastits amb maons. A la banda de llevant hi ha un tercer volum adossat, destinat a garatge.
Ambdues construccions tenen els paraments arrebossats i pintats de color groc, amb els sòcols pintats de color gris.
A la banda de tramuntana de la masia hi ha l'antiga masoveria, també reformada. Presenta una planta més o menys rectangular, formada per diversos cossos adossats. Les cobertes són de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i distribuïts en planta baixa i pis. Totes les obertures són rectangulars i estan bastides en pedra. De la façana principal destaca un gran finestral d'arc de mig punt al pis. La construcció està bastida en pedra.
Història
La primera referència documental relacionada amb aquesta masia es troba en el fogatge de l'any 1497, on apareix mencionat "Al Lorar" i ubicat dins de la parròquia de "Prohit". Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en "Joan Lora", també dins de la parròquia de "Sant Andreu de Pruyt". El mas es devia reformar al segle XVII. Fou la casa de l'amo fins que es va construïr la torre del Llorà, situada al seu costat i bastida al voltant dels anys 40 del segle XX. La cambreria, adossada al volum principal, fou abandonada entre els anys 1964 i 1966. L'edifici principal fou reformat pels voltants dels anys 80 del segle XX. El mas tenia les masoveries de Casalliques i mas Joan. En l'actualitat, la masia combina les tasques agropecuàries amb el turisme rural.
Bibliografia
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R21.
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M30.
IGLÉSIES, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.
IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 393, 486.
TRIADÚ, Joan (1994). El Collsacabra. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 83-84, 86-88.
