Torre del Coll
Rupit i Pruit

Osona
Puig d'Afra - Pruit
Emplaçament
A la part superior del puig, damunt de la masia del Coll i del camí de Falgars d'en Bas
1075 m.s.n.m

Coordenades:

42.06265
2.46721
455919
4656870
Número de fitxa
08901 - 109
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Contemporani
Popular
Segle
XIX
Estat de conservació
Dolent
Enrunada.
Protecció
Inexistent
Número inventari Generalitat i altres inventaris
IPA 46549
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
Ref. Cad.: 08185A00900007
Autoria de la fitxa
Adriana Geladó Prat

Restes d'una torre enrunada de telegrafia òptica situada al cim del Puig d'Afra. Es conserva una planta quadrangular, d'un sis metres per banda, envoltada per un fossat delimitat amb un mur perifèric d'uns 16 per 14 metres. Es conserven els fonaments i les primeres filades dels paraments, La construcció era bastida amb pedra calcària de diverses mides sense treballar, disposada de forma regular. L'interior de l'estructura està cobert per la vegetació que caracteritza la zona.

Altres noms relacionats amb l'edifici: torre dels Carlins. L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.

Aquesta torre pertanyia a la línia militar de Manresa - Vic - Girona de telegrafia òptica. A Espanya no s'inicia la construcció d'aquest sistema de comunicació fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilizar la telegrafia elèctrica. A Catalunya, durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona. Al 1953 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. 

Des de la torre hi ha una bona vista de la Vall d'en Bas i es tenia comunicació visual directa amb la torre anterior del pla del Bac (desapareguda) i la posterior de les Preses (Torre de Murrià), situada a 7,7 kilòmetres.

COSTA, Jordi; SEVILLA, Rafael (2005). “El telègraf òptic al Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVI, núm. 53, p. 8-11.

“Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. Els Cingles de Collsacabra, 1984, any IV, núm. 15, p. 4.

NOGUERA, Antoni (1964). Collsacabra. Barcelona: Selecta, p. 142, 227-228.

PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 487.

ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni. Valls: Cossetània Edicions, p. 61-62.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/
Descarrega PDF