La telegrafia òptica és un sistema de comunicació consistent en la transmissió a distància de senyals codificats, creat a finals del segle XVIII a França i desenvolupat a Espanya principalment pels militars a mitjans del segle XIX per fer front la insurrecció carlina. A Catalunya es construí una xarxa de 800 km i 80 torres, que van funcionar de 1849 a 1862. Al 1862 un decret liquidà al sistema, degut a les imperfeccions del sistema (la meteorologia, la nit,...) i la introducció de la telegrafia elèctrica.
La torre de Montagut formava part d'aquesta xarxa, impulsada pel govern liberal, per controlar el moviment dels escamots carlins de la zona. Fou construïda durant la segona carlinada o Guerra dels Matiners (1846-49) i pertanyia a la línia de telegrafia òptica de Vic a Hostalric, que creuava les Guilleries i el Montseny. Vic era un punt neuràlgic de la xarxa. De Vic partien línies cap a Manresa, cap a Barcelona i cap a Olot, a més de la citada fins el castell d'Hostalric. La torre de Montagut es comunicava amb la de Vic (instal·lada al cim del campanar de l'església de la Pietat), situada a 7.800 m. de distància en línia recte, i amb la de Vilarmau (Viladrau), a 9.600 m., també en estat de ruïna. Fins a Hostalric encara hi havia una altra torre, a Riells i Viabrea o al Castell de Montsoriu. La línia de Vic a Hostalric va ser de les darreres en ser construïdes (1850), de forma ràpida i precària.