Torre de telègraf de can Solana

Navàs

A mitjan del segle XIX es va establir a tot l'estat Espanyol un bon nombre de línies de telegrafia òptica que partien de la capital i arribaven a diferents punts estratègics de la península. Primer es va construir una xarxa civil, que a Catalunya venia de Madrid i enllaçava amb Barcelona i la Jonquera. Poc després s’impulsà una xarxa militar, motivada sobretot per la necessitat de comunicar de manera ràpida amb les terres d’interior arran de les guerres carlines. La xarxa catalana de telegrafia òptica militar var ser ideada pel Capità General de Catalunya Manuel Pavía. El disseny i la construcció els va dirigir el brigadier José Maria Mathé, el qual va aplicar un sistema amb característiques pròpies: el telègraf estava situat al terrat de les torres (mentre que en altres llocs era sobre un campanar o construccions elevades) i el mecanisme de comunicació també era diferent. Es basava en un seguit de combinacions en la posició d’una bola i una barra, que es traduïa en valors numèrics i després es descodificava mitjançant un diccionari. El disseny i la construcció de la xarxa es va fer en dos anys, del 1848 al 1849, però aquesta va tenir una vida molt curta. Oficialment es va donar de baixa el 1862, tot i que abans ja havia quedat obsoleta per l’entrada en funcionament del telègraf elèctric.

La torre de can Solana es va construir en aquests anys, i formava part de la línia Barcelona-Manresa-Solsona. Més endavant, algunes torres encara van tenir usos militars durant la segona meitat del segle. Les torres militars seguien una tipologia molt similar, i estaven pintades exteriorment de vermell, blanc o verd clar. La torre de can Solana té un paral·lel molt clar amb la torre de la Guíxola o del Brunet, de Sant Salvador de Guardiola (Mapa del patrimoni cultural de Sant Salvador de Guardiola, fitxa 400).