Torre de Manola, torre de Santa Anna
Pineda de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Santa Anna o Torre Manola és una masia als quatre vents fortificada a l'entorn d'una torre de secció cilíndrica, situada en una zona alta que domina bona part del paisatge entre els contraforts del Montnegre i la mar. El cos principal és de planta quadrada i constava de soterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta, quan en tenia, era a quatre aigües. La superfície de la planta baixa edificada és de 241 m. quadrats, més la capella (també enrunada). El celler fa 207 m2, i tenia tres naus. Els edificis estaven units per un pati envoltat d'un mur amb el seu portal d'accés.
La construcció principal és del segle XV i conserva elements com les finestres, de les quals es conserven només les decoracions dels suports laterals de les llindes, molt malmeses. Té altres finestres rectangulars amb llinda recta i motllurades. No es conserva res del portal rodó adovellat.
El material bàsic de construcció és la pedra combinant la maçoneria i els carreus, al angles. La capella és d'una sola nau i està situada al pati davanter, al costat dret del portal d'accés al recinte. A la façana encara s'hi pot veure les restes de l'espadanya i el portal rodó adovellat. A la construcció s'hi combina l'obra vista arrebossada i la pedra irregular. Probablement la seva construcció no és anterior al segle XVII.
El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.
A l'obra de Lluís Bonet (1983) s'hi pot trobar bons dibuixos d'alçats, plantes i seccions de la casa.
Història
Segons Bonet Garí (1983), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants.Hi residiren els Comtes de Creixell.
El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i que continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.
Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.
Bibliografia
BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.
ESTEVES, Albert (1997). Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).
