Mas Coll, can Jalpí
Pineda de Mar

    Maresme
    Carrer de Sant Joan, s/n.

    Coordenades:

    41.629536835057
    2.689395993948
    474128
    4608692
    Número de fitxa
    08163 - 2
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVI-XVII
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    El Pla d’Ordenació Urbanística de Pineda de Mar va ser aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió 17/07/01, conformitat text refós 22 de juliol de 1992 (B.O.P. núm. 278/19.11.92).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA, núm. 8829
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Pineda de Mar (Plaça de Catalunya, núm. 1 - 08397).
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    L'actual masia de can Jalpí o mas Coll era la residència dels notaris de Montpalau. Està composta per dos cossos en "L" de forma no regular, ja que cap dels dos no té angles rectes.

    Consta de planta baixa i pis, té un cos més alt, al cantó esquerre, que correspon a l'antiga torre de defensa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, hi ha dos entrades: un portal rodó adovellat, damunt del qual hi ha un petit escut; i un portal d'arc rebaixat. Les finestres de la part esquerra presenten llinda recta ampit i brancals de pedra, mentre que les de la dreta tenen les arestes estucades. El cos perpendicular adossat a la façana conserva dues finestres amb decoració gòtica; una d'arc conopial.

    També hi ha un pou, construït amb formes senzilles, de pedra en forma de carreus. La base del pou són tres fileres de pedres superposades, la boca és feta amb dovelles col·locades transversalment. Els dos pilars que sostenen la corriola són carreus col·locats alternativament al llarg i ample de la pedra. L'eix de la politja és llis amb el gravat de la data de 1552. El cim dels pilars és una pedra en forma de punxa. 

    El terme del castell de Montpalau comprenia jurisdiccionalment la batllia d'Arenys, la batllia de Montpalau amb Santa Maria de Pineda, la vila de Calella, part de la parròquia de Sant Pere de Riu, Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, Sant Miquel de Valmanya, Sant Cebrià de Vallalta amb la ribera de Sant Pol, Sant Iscle de Vallalta, la Vall de Canet, les cases aloeres de Canet de Mar, de Manola i Camós a Pineda i els monestirs de Santa Maria de Roca-rossa i Sant Pol.

    Documentada des del segle XIV, can Jalpí era la residència dels notaris de Montpalau, que durant molt de temps va estar sota la propietat de la família Coll. Aquesta obtingué, l'any 1481, dels vescomtes de Cabrera la notaria, amb dret exclusiu en tot el terme de Montpalau, concessió que es mantingué fins a començaments del segle XVIII. Jaume Coll va ser el primer propietari de la família Coll, que es va establir a la masia de can Jalpí. La notaria fou tan important que s’establiren delegacions a tot el terme de Montpalau, a destacar les de les viles de Calella i d’Arenys.

    En l'atac dels corsaris turcs a Pineda, l'any 1545, capitanejats per Dragut, el notari Jaume-Joan Coll va ser capturat i més tard alliberat. Per aquest motiu, l'any 1561 es bastí una torre de defensa adossada a la casa. No fou l’únic atac que va patir la notaria de can Coll. L'any 1485 i durant la Guerra dels Remenes, aquests van entrar a la notaria de Pineda i cremaren els lligalls. Aquests mateixos pagesos prengueren el castell i enderrocaren la torre de forma simbòlica. Posteriorment s’aboliren els mals usos amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.

    Durant el segle XVII, els Coll s'emparentaren amb la família dels Gualbes, pertanyents a la burgesia barcelonina, i el segle següent amb els Jalpí, cavallers d'Arenys de Munt.

    L'any 1925, August de Borràs-Jalpí va vendre el mas a la família Feliu, d'Arenys de Mar.

    L'Ajuntament l'adquireix als anys 70 del segle XX per destinar-la a usos socials.

    BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.

    ESTEVES, Albert (1997). Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).

    FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). Pineda en el temps. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.

    MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). L’Abans. Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975. Editorial Efadós.