Torre de l’Àngel
Matadepera

    Vallès Occidental
    Carretera de Matadepera BV-1221, s/n
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    580

    Coordenades:

    41.62876
    1.998
    416536
    4609044
    Número de fitxa
    08120 - 176
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Modernisme
    Segle
    XX
    Any
    1908
    Lluís Muncunill
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Protecció Integral (Número 25 del Catàleg de Béns del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    000700900DG10H0001WX
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Torre d’estiueig de planta quadrangular situada entre la carretera de Matadepera (entre els punts quilomètrics 7 i 8), i el vessant dret de la riera de les Arenes.

    Pren el nom d’un plafó ceràmic ubicat a la façana principal on hi ha la representació d’un àngel que porta una branca d’olivera. A sota s’hi pot llegir: “La pau sigui amb vosaltres”. Aquest plafó està protegit per una coberta de teules a dues aigües i està il·luminat per un fanal que penja del costat esquerre de la teuladeta.

    Consta de planta baixa, pis i golfes i de dos cossos: el principal, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent; i un cos presidit per la galeria en la planta pis, amb la coberta a tres aigües. La coberta acaba en ràfec amb motllura dentellada.

    L’entrada a la casa es troba a la façana de ponent. La distribució de les obertures és simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat en planta baixa i pis i un únic eix a les golfes. L’element més destacat és l’arc parabòlic, aplicat tant en finestres com en la porta principal d’accés, així com a  l’interior de la casa. A la façana el combina amb l’arc rodó. Tots els arcs estan fets de maons posats a plec de llibre i destaquen sobre el fons del parament que és de paredat vist. També destaca els perfils de maons de les cantoneres i de les separacions entre plantes.

    En la planta pis, hi trobem a l’obertura central un balcó amb barana de ferro ondulada. A les golfes, la única finestra és amb arc parabòlic, però amb diferents obertures separades per pilars de maó. Recorda les finestres trigèmines d’algunes masies pairals.

    La façana contrària és disposa compositivament de forma molt similar a la principal, però per salvar el desnivell del terreny s’hi ha afegit una escalinata d’accés. També s’hi ha afegit alguna altra obertura més petita; tant a la planta baixa com a la planta pis. En aquest cas, no hi trobem balcons.

    La façana que destaca més és la que es troba orientada a migdia. En sobresurt la galeria de la planta pis, feta a partir de quatre arcs parabòlics en el frontal i un altre a banda i banda. Una barana de ferro fa les funcions de protecció. Es tracta d’una galeria oberta, sense tancaments; integrada compositivament i ornamental amb la resta de la construcció.

    S’observa la utilització de trencadís com a ornamentació en les pilastres d’entrada del barri, així com en l’acroteri que presideix la façana principal.

    El recinte es troba delimitat per un mur d’obra amb una entrada de barri feta amb dos pilars i una porta metàl·lica de dos vanos.

    La distribució interior manté pràcticament intacte el projecte original. Un ampli rebedor només entrar serveix de distribuïdor a les estances circumdants i al menjador, on hi trobem la vidriera d'accés com un dels elements més singulars, junt amb els frisos pintats amb motius vegetals. D’aquest rebedor puja l’escala que comunica amb els pisos superiors.

    A part de la casa, hi trobem dependències de treball davant la façana de migdia. I ja fora i davant la façana septentrional, una gran bassa rodona. També hi ha un petit hort en funcionament.

    Lluís Muncunill és un arquitecte nascut al Bages (Fals) l’any 1868 i mor a Terrassa l’any 1931. Exerceix principalment a Terrassa on s’estableix un cop titulat l’any 1892.  Arriba al Modernisme el 1902 sota la inspiració de Domènech i Montaner; però adopta l’arc parabòlic o el·líptic de Gaudí per convertir-lo en una de les seves senyes pròpies.

    A Matadepera també és l’autor de la casa Marcet; però a Terrassa té obres diverses com: la fàbrica Aymerich, Amat i Jover (1908), actual seu del Museu Nacional de la Ciència i de la tècnica de Catalunya; la casa Baltasar Gorina (1902), la casa barata (1905) o la masia Freixa (1907).

    D’entre la gran quantitat d’obra de Lluís Muncunill, aquesta destaca per ser la única d’una torre d’estiueig i es tracta d’una de les primeres manifestacions d’aquesta activitat a Matadepera. Amb la particularitat, a diferència d’altres casos, de trobar-se allunyada del nucli urbà antic.

    AJUNTAMENT de Matadepera (2009).  Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.

    FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.

    FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.

    LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.