Torre Ametller Cabrera de Mar

Maresme
Camí de Santa Elena, núm. 34
150

Coordenades:

41.53528
2.40335
450229
4598353
08029-54
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Noucentisme
Racionalisme
XX
1920
Lluís Bonet Garí
Bo
Legal
POUM-55. BCIL 5598-I.
IPA 8356
Fàcil
Residencial
Pública
Generalitat de Catalunya
Marc Guàrdia i Llorens

Edifici de tres plantes d'estil noucentista, que manté les característiques originals des de la seva construcció. Reconeixible des de lluny per les dues torres acabades (de tres i quatre plantes) amb un sostre acabat en punxa. Cal destacar les façanes que estan arrebossades i decorades amb esgrafiats. També conserva el porxo semicircular que dóna accés a l'entrada, caracteritzat per la presència de sis columnes amb capitells d'ordre jònic. Sobre els capitells hi reposa un terrat descobert a l'alçada del primer pis, amb balaustrada, també de forma semicircular. A la façana oposada s'hi troba una altra terrassa coberta sobre un porxo amb arcada. En aquest indret, sobre la dovella central, hi trobem el relleu d'un ametller, emblema de la família.
Cal destacar també el banc adossat en un dels murs laterals, que es troba decorat amb un enrajolat de ceràmica amb sanefes i motius florals, una escena bucòlica i l'omnipresent ametller.
Adossat a la torre noucentista trobem un conjunt modern d'ordre racionalista.
La torre es troba envoltada per un gran i elegant jardí, que malgrat no tenir-ne evidències documentals, sembla que fou projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

En l'actualitat és un alberg de la Generalitat de Catalunya, amb número de registre DGJ8 i capacitat de 167 places.

La finca, coneguda amb el nom de Torre Ametller, pertanyia a la família dels Amatller, concretament a Teresa Amatller i Cros, filla del fabricant de xocolata Antoni Amatller, i fou construïda els anys 20 del segle XX. Durant la Guerra Civil la Torre va servir per allotjar-hi refugiats. Posteriorment la propietària es veié forçada a cedir la casa al règim, que l'habilità per la Secció Femenina de l'Auxili Social, i fou administrada per monges fins l'any 1977. Posteriorment seria orfenat i finalment adquirida per la Generalitat de Catalunya.

ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 197-198.
ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar.