Tombes medievals de la Tossa Santa Margarida de Montbui

Anoia
La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui)
Capçalera de l'església de Santa Maria. Crta. BV-2204, km.2

Coordenades:

41.55522
1.5806
381632
4601367
08250-174
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Medieval
Contemporani
XII-XX
Regular
Han patit erosió i s'han desdibuixat algunes de les ornamentacions
Inexistent
Fàcil
Científic
Privada
Fundació La Tossa de Montbui. (Refugi de l'Ermità, s/n, 08710 Santa Margarida de Montbui)
Raquel Valdenebro Manrique

Conjunt ornamental de quatre tombes amb estela del període medieval enclavades al terra, a tocar de la capçalera de l'església de Santa Maria de la Tossa. Les tombes es destaquen per forma discoïdal, fetes en pedra amb base trapezoïdal i cap circular. Les seves mides són 21 x 144 x 10 cm. Aquestes esteles reposen sobre lloses de pedra trapezoïdals d'uns 35 cm de mitjana. Una de les esteles es troba escapçada, i una altra de les tombes ha estat reposada amb una estela reproduïda recentment amb un relleu interior en forma de castells. Les altres dues, que resten originals, es troben molt erosionades i han perdut l'ornamentació que omplia els caps circulars.

Aquest conjunt de tombes es troben relacionades contextualment amb l'església de Santa Maria de la Tossa, i és ben segur que devien trobar-se en les seves immediacions, ara bé, la seva ubicació actual no es correspon amb l'original, ja que l'antic cementiri parroquial fou eliminat i el seu espai l'espai transformat en jardí. La col·locació de les tombes en aquest indret respon a motius ornamentals.

L'existència de tombes situades a la capçalera de l'església de Santa Maria es troba relacionat amb l' ubicació de l'antic cementiri parroquial situat a llevant de l'actual església. La construcció de la nova església parroquial de Santa Margarida de Montbui el 1614 va desvaloritzar el culte que es practicava a l'església de la Tossa, que es va veure relegada a segon terme. El cementiri parroquial degué situar-se doncs a redós de la nova església, abandonant el costum d'enterrar-se a la vella. L'any 1928 l'església de Santa Maria perdé el seu caràcter de sufragània, es suprimiren els cultes religiosos i es tancà definitivament el cementiri.

ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.