Tiratemples Lluçà

Osona
Sector central del terme municipal
A 1100 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 8'750

Coordenades:

42.07406
2.06129
422348
4658425
08109-18
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVII
Dolent
El volum adossat i part dels murs de càrrega del volum principal es troben parcialment aterrats.
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
Sí, IPA.22909
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad: 08108A010000020000BI
Jordi Compte i Marta Homs

Tiratemples està situada en un punt elevat a l'est de la riera Lluçanès, al nord-oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al sud del pantà de la riera Lluçanès.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis amb un volum adossat al sud parcialment aterrat i diverses estructures a sud i sud-est. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres, una d'estil renaixentista emmarcada amb pedra bisellada i l'altra emmarcada amb pedra motllurada, ampit motllurat i amb una rica decoració que consisteix en un motllurat quàdruple que als brancals forma una decoració geomètrica a la base i un element que sobresurt a la part superior a mode de capitell, a més d'un guardapols de pedra motllurada ubicat sobre la llinda. A l'esquerra de la façana hi ha un volum adossat, actualment aterrat i diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra.
La façana nord presenta un gran esvoranc a la part esquerra del mur de càrrega i la part dreta coberta de vegetació.
La façana oest conté dues finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i dues finestres més emmarcades amb maó al primer pis, una de les quals balconera. A la dreta hi ha el volum adossat que s'ubicava entre la masia i les estructures d'usos agropecuaris però que actualment es troba aterrat, conservant només la façana oest, amb un gran portal a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb brancals de maó, i llinda i ampit de pedra al primer pis. A la dreta d'aquest volum hi ha estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra.
La façana sud mostra les estructures en primer pla, amb obertures emmarcades amb obra vista. En segon pla hi ha el volum adossat aterrat, que antigament formava una eixida a nivell de primer pis. En tercer pla apareix el volum principal, amb dos accessos emmarcats amb obra vista que donaven accés a l'eixida del volum adossat, actualment inexistent.
Al sud-est de la masia hi ha una pallissa de grans dimensions de dos nivells i amb un petit pati tancat al sud, delimitat amb murs de maçoneria de pedra i amb accés emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a l'oest. La pallissa està bastida amb murs de maçoneria de pedra, coronada amb teulada de doble vessant i sustentada interiorment per 4 pilars de pedra treballada, dos dels quals acabats amb obra vista. Pel nord té un accés emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i pel sud queda completament oberta.

Tiratemples es troba documentada en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol i en el fogatge de 1553. Va ser habitada fins 1970.

FERRER, M. Àngels i SURINYACH, Miquel (1996). La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà. Ajuntament de Lluçà (inèdit).
IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.
Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el juliol de 2008.