Cal Tià Lluçà

Osona
Sector central del terme municipal
A 350 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 14'700

Coordenades:

42.05032
2.03701
420310
4655812
08109-17
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX
Bo
Inexistent
Sí, IPA. 22908
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad: 08108A012000520000BI
Jordi Compte i Marta Homs

Cal Tià està situada en un punt lleugerament elevat a la capçalera de la vall del torrent de cal Salles, a l'est de santa Maria de Lluçà i al sud del turó del castell de Lluçà.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat al nord-oest i diversos volums i estructures adossats a est i nord. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats, tot i que en els volums adossats queden delimitades amb maó, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra. Al primer pis i a les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta a cada nivell. A la dreta hi ha un volum adossat, reformat modernament amb obertures emmarcades amb maó. Més a la dreta hi ha un cobert adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb maó.
La façana oest conté dues finestres a la planta baixa, una de les quals emmarcada amb maó, una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra al primer pis i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a les golfes. A l'esquerra s'observa el volum adossat, reformat modernament amb obertures emmarcades amb maó i llindes de fusta o pedra. Conserva un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó orientat al sud. Més a l'esquerra del volum adossat hi ha una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra que conté una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta.
La façana nord mostra diferents volums i estructures adossats. En primer pla hi ha una estructura d'un nivell bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant. En segon pla hi ha el volum adossat, una part del qual es troba arrebossat. Finalment, per sobre apareix el nivell de golfes del volum principal, sense cap obertura.
La façana est es troba dominada pel volum i el cobert adossats en aquesta part i es troba parcialment coberta de vegetació. S'observa una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de golfes del volum principal.
Davant la façana principal de la masia hi ha una esplanada rocosa on hi ha una tina de glans i per sota el nivell de l'esplanada hi ha un cobert al sud i una font amb un viver al sud-est.

Cal Tià comença a ser habitada, segons llistats de cases de la parròquia de Lluçà, entre els anys 1873 i 1912.

BACH, Mn. Àngel (2003). Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà. Parròquies del Lluçanès.
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.
Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el juliol de 2008.