Tines i celler al camí de Santa Margarida
Castellgalí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt format per una tina, un celler i una antiga barraca o petit habitatge. Es troba al peu del camí que porta a Santa Margarida després de la cruïlla del Telló. L'edificació aprofita un marge del terreny, de manera que l'accés és fàcil tant a la tina per la part posterior, com al celler per la de davant. Es tracta d'un edifici de pedra i morter de calç, en el que distingim l'estructura que alberga la tina i que forma un edifici quadrangular alt amb accés per la part posterior a través d'una porta d'arc rebaixat amb dovelles de pedra sense tallar disposades a plec de llibre; no conserva la teulada però podria ser de doble vessant; a l'interior hi ha la tina circular que no conserva els cairons ceràmics i en la que es pot veure el graó superior en el que es recolzava la tapa de fusta. Actualment és plena d'esbarzers. Al costat d'aquesta tina hi ha una edificació que en planta baixa forma una estructura de planta rectangular coberta amb volta de canó de pedra a plec de llibre i a la que s'accedeix a través d'una porta amb llinda de pedra i que disposa d'una única espitllera que s'obre al camí. La boixa de la tina dóna a aquest espai o celler. La part superior d'aquest celler que queda al costat de l'estructura de la tina està enfonsada.
Aquesta tina era coneguda com cal Viudet.
Història
Les tines eren dipòsits construïts en pedra i morter de calç, generalment folrats interiorment amb cairons ceràmics vidriats. La filada de cairons superior es feia uns 15cm reculada fent una petita lleixa a tot el vol en la que es recolzava la tapa de fusta o brescat on s'abocava la verema i es trepitjava, després es treien les fustes i la rapa queia al recipient inferior. A la part inferior la boixa permetia treure el vi un cop fermentat. La boixa és una pedra quadrada amb un forat al centre. Sota la boixa l'espai era una mica més enfonsat per tal de posar la portadora. S'aprofitaven lloc amb desnivell natural per tal que l'accés fos fàcil tant per dalt com per baixa. Les tines al peu de les vinyes es feien per facilitar la feina al pagès, ja que així no havia de transportar la collita fins el mas, sinó que ja la dipositava a la tina. Aquestes tines aïllades serien de rabassaires que rebien a rabassa morta una peça de terra i l'amo l'autoritzava a fer la tina a la mateixa peça de terra. Hi havia tines solitàries, d'un o dos cups, o conjunts de tines, una al costat de l'altre i cada una en la seva barraca.
Bibliografia
AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci de laes Valls del Montcau. Editorial Farell.
