Tines del Martinet
Mura

    Bages
    Zona El Farell
    Emplaçament
    Al peu del camí del Farell a El Regal, seguint el rierol.

    Coordenades:

    41.67954
    1.9323
    411133
    4614748
    Número de fitxa
    08139-120
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Manquen les teulades i tot està molt cobert de vegetació.
    Protecció
    Legal
    BCIL, 24/07/2006. Pla especial Parc, 1997.
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Generalitat de Catalunya. Gran Via Corts Catalanes, 635 08010 BARCELONA
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Conjunt format per quatre tines, posades una al costat de l'altra formant una filera. Els cups són de planta circular i folrats interiorment amb cairons de ceràmica. Les parets exteriors són de pedra: a la part baixa units amb morter de calç i a la part superior de pedra seca unida sense morter. Es troben situades en un desnivell del terreny de manera que l'entrada a les tines es fa pel nivell superior, mentre que la boixa per buidar es troba a la part inferior contrària. La tina situada més al nord té l'estructura externa de planta quadrada; les dues centrals tenen el mur de darrera recte i el de davant seguint la curvatura del cup; la última tina té les parets exteriors formant un cercle. Cap de les tines conserva la teulada, tot i que molt probablement seria de cúpula interna coberta amb teules a l'exterior.

    El conjunt de tines es troba molt a prop de la casa El Farell i la capella de Santa Creu de Palou, al peu d'un camí que passa per davant la capella i vorejant el rierol en direcció a la zona de El Regal.

    El cultiu de la vinya és documentat a Mura des de l'any 1024, en un document de donació de cases i vinyes al terme de Nèspola fet per Guifré Amat al monestir de Sant Llorenç (Spèculo de Sant LLorenc, AM). La documentació que fa referència a vinyes és molt extensa, mantenint-se aquest cultiu molt actiu fins al segle XVIII en que foren abandonades moltes feixes i que es va accentuar a finals del XIX amb la fil·loxera, tot i que es van plantar nous ceps americans que van mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca per formar feixes, presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: El Farell, la Mata, Matarrodona. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava (BALLBÉ, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos.

    AA.VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. Farell Ed. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.