Tina de Vilalta
Santa Maria de Merlès

    Berguedà
    Sector nord del terme municipal
    Emplaçament
    A 585 metres de la carretera C-154, punt quilomètric 38'150.

    Coordenades:

    42.02794
    1.99203
    416558
    4653370
    Número de fitxa
    08255 - 150
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 002A00011
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La tina de glans de Vilalta es troba situada en un punt elevat a 300 metres al nord-est de la masia de Vilalta sobre una esplanada rocosa.
    Es tracta d'una tina de glans d'estructura cilíndrica picada a la roca mare de 3'80 metres de diàmetre. Actualment es troba parcialment tapada amb terra i bardissa i conserva una profunditat vista d'un metre. La circumferència de la tina queda oberta a la part nord i possiblement podria correspondre a un accés a l'interior. Queden a la banda oest alguns vestigis d'un possible mur perimetral que tanqués la tina.

    La tina es va tapar parcialment per evitar que hi caiguessin animals i no en poguessin sortir.

    Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el "jup" (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).

    VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu.