Tina de Vilalta Santa Maria de Merlès

Berguedà
Sector nord del terme municipal
A 585 metres de la carretera C-154, punt quilomètric 38'150.

Coordenades:

42.02794
1.99203
416558
4653370
08255-150
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 002A00011
Jordi Compte i Marta Homs

La tina de glans de Vilalta es troba situada en un punt elevat a 300 metres al nord-est de la masia de Vilalta sobre una esplanada rocosa.
Es tracta d'una tina de glans d'estructura cilíndrica picada a la roca mare de 3'80 metres de diàmetre. Actualment es troba parcialment tapada amb terra i bardissa i conserva una profunditat vista d'un metre. La circumferència de la tina queda oberta a la part nord i possiblement podria correspondre a un accés a l'interior. Queden a la banda oest alguns vestigis d'un possible mur perimetral que tanqués la tina.

La tina es va tapar parcialment per evitar que hi caiguessin animals i no en poguessin sortir.

Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el "jup" (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975).

VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu.