Tina de vi de l'Estrada
Lluçà

    Osona
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    A 550 metres per pista forestal de la carretera BV-4342, punt quilomètric 0'400.

    Coordenades:

    42.06388
    2.07819
    423734
    4657280
    Número de fitxa
    08109 - 243
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    La tina es troba parcialment coberta de runa i vegetació.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad: 08108A008000400000BR
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La tina de vi de l'Estrada està situada sobre una formació rocosa uns metres al nord-oest de l'Estrada, en un nivell lleugerament més elevat que la masia. Es tracta d'una tina circular picada a la roca en una petita formació rocosa, aprofitant un punt on la roca forma una cavitat. La tina té un diàmetre aproximat de 200 centímetres i tot i que es troba totalment coberta de vegetació, s'entreveu un recobriment amb cairons corbats de 30 per 30 centímetres. Envoltant la tina hi ha un mur de maçoneria de pedra gran que es troba parcialment enrunat, conservant el brancal de pedra treballada d'una obertura orientada a l'oest. Pel costat sud el mur de maçoneria de pedra segueix per sota la tina, tancant la cavitat que forma la roca. A la part inferior d'aquest mur hi ha una petita obertura emmarcada amb pedra treballada a l'interior de la qual hi ha un petit forat circular per buidar la tina. A la llinda d'aquesta obertura hi ha una data molt erosionada. Uns metres a l'est de la tina hi ha un mur de maçoneria de pedra bastit sobre un cingle rocós que delimita una esplanada elevada just a sobre.

    Les tines a peu de vinya són construccions fetes amb pedra lligada amb morter de calç, i folrades amb cairons envernissats.

    A la part inferior, per poder buidar-les, hi ha un element singular: la boixa, una pedra amb un forat al mig, que es tapava amb un tronc de boix.

    FÀBREGA i ENFEDAQUE, A.(2011) “L’evolució de les tines a la Catalunya Central”. Dovella, núm. 106. Manresa: Centre d’Estudis del Bages, p. 10-15.