Tina de Terradelles
Avià

    Berguedà
    Mas Terradelles. Obiols. 08610 AVIÀ
    Emplaçament
    En una codina abans d'arribar a Terradelles, a la dreta.

    Coordenades:

    42.04512
    1.85389
    405148
    4655421
    Número de fitxa
    08011 - 170
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Segle
    XIII
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Legal
    Inexistent
    BCIL i ZEA. POUM Avià, DOGC 12/07/2011
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 007A00067
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía

    Conjunt format per dues possibles tines excavades en una roca i situades a prop del mas Terradelles. Està format per dues tines, una de gran tamany (2 metres de diàmetre x 1 m de profunditat) que es troba oberta, i una al costat més petita (1 m de diàmetre) i que es troba completament tapada amb terra i molsa. Estan situades en un costat en que la roca fa un desnivell, de manera que queden elevades per permetre el buidatge per baix. El recipient més gran és tancat pel costat proper al desnivell amb una paret de pedra.

    Es troben tancades amb un filat subjectat amb bastons de ferro clavats al terra.

    La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients. Un dels recipients era la tina, generalment el més gran, i l'altre era el follador, on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa. Trobem altres paral·lels a Avià, a la casa Vilanova, al mas Ballús i a Avià (bassa de cal Titó). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat fins al segle XVIII.

    BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.

    COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera. Barcelona.