Tina de Pedra del Quer
Montmajor

    Berguedà
    Lluelles
    Emplaçament
    Darrera de la casa del Quer de Lluelles

    Coordenades:

    41.9985
    1.66788
    389673
    4650468
    Número de fitxa
    08132 - 160
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 002A00014
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba a llevant de la casa Quer de Lluelles. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; un amida 1'80 m de diàmetre i l'altre 1 m de diàmetre, i aproximadament 1'30 m de profunditat, tot i que el recipient petit és menys fondo que l'altre que es troba mig cobert de terra. Entre els dos hi ha un forat que ara està molt engrandit i tapat amb pedres. Al recipient petit i a sota del forat que comunica amb l'altre, hi ha un encaix a la base que servia per recollir el líquid que sortia del vas més gros. Tot i que el seu ús inicial fou com a tina per vi, molts pagesos expliquen que s'havien utilitzat darrerament per fer l'oli de ginebre. A prop de les tines i a la mateixa roca, s'observen tres forats excavats allargassats que podrien ser tombes excavades a la roca.

    La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com les que trobem al terme de Montmajor a Carol (dos) o al Pujol de Planès (tres): un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota.

    COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).