Tina de l'horta del Soler
Prats de Lluçanès

    Osona
    Sector sud-oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 50 metres de la carretera BV-4401, punt quilomètric 18'900

    Coordenades:

    41.99327
    2.00826
    417857
    4649505
    Número de fitxa
    08171-40
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Estat de conservació
    Bo
    Presenta força humitat i molsa, ja que la tina es troba plena d'aigua. En un costat hi ha una sèrie d'elements no relacionats amb la tina com unes reixes de ferro i uns trossos d'uralita.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Tipus de protecció: Element
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001A00085
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La tina està situada al nord est de la masia del Soler de n'Hug, al costat del camí que condueix a Teulats, en la zona de l'horta del Soler. La tina, situada a l'extrem d'un planell rocós, té una forma allargada i està formada per un pou circular excavat a la roca natural i una ampla zona per accedir a l'interior, on hi ha uns graons per baixar-hi. Actualment es troba plena d'aigua estancada. El pou presenta un diàmetre de 2'80 metres i una llargada total de 5'20 metres. A la part lateral de la roca on es troba excavada la tina, d'uns 2'50 metres d'alçada, hi ha una sortida, que servia per buidar l'aigua de la tina quan no s'havia d'utilitzar o tapar-la amb una boixa quan estava plena d'aigua i glans.

    Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el "jup" (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.

    VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975