Tina de sant Andreu
Prats de Lluçanès

    Osona
    Sector oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 1100 metres de la carretera BV-4401, punt quilomètric 19'900.

    Coordenades:

    42.00537
    2.01059
    418066
    4650846
    Número de fitxa
    08171-39
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Estat de conservació
    Regular
    Una part de la roca del contorn s'ha desprès deixant una escletxa. L'interior està plena de brossa i presenta força brutícia (ampolles de vidre).
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Tipus de protecció: Element
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001A00036
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La tina de Sant Andreu es troba situada sobre un petit serradet al nord-est de l'església de Sant Andreu de Llanars, prop de la masia de la Vila, a l'extrem oest dels camps de Cal Butxaca. Es tracta d'un tina de glans situada a l'extrem sud d'un serradet rocós. La tina, que es troba parcialment plena de brossa, terra i escombraries (ampolles de vidre), conserva un diàmetre de 2'20 metres, i un forat d'encaix per un piló de la coberta. La part lateral, la roca en què es troba excavada la tina, fa uns tres metres d'alçada i una part d'aquesta s'ha desprès deixant una escletxa en el contorn de la tina.

    Al costat de la tina, sobre l'esplanada del serrat, s'hi observa una fossa circular d'uns 5 metres de diàmetre.

    Antigament, les masies que tenien rouredes, i utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el "jup" (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquestes tines de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior.

    VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975