Tina de la Casa Gran o de la Caseta Montclar

Berguedà
Casa Gran
A prop de la casa
08130-183
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Medieval
Modern
XIV-XVI
Regular
Es troben mig colmatades de terra i cobertes de vegetació.
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
08129A009000190000AE
María del Agua Cortés Elía

En un aflorament de roca proper a la Casa Gran i davant de la Caseta hi ha una tines excavades a la roca que actualment es troben envoltades de vegetació. La tina és de planta circular i té al costat un segon recipient ovalat que era el follador i al que s'obre la boixa. Queden tancades per un pany de paret en el que resten els encaixos de les bigues que suportaven una teulada que havia cobert el conjunt. Davant d'aquest grup hi ha una segona tina dins una estructura de murs de pedra que s'explica a altra fitxa.

Fotografies de les tines sense vegetació de Corominas (2017: 203).

La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi on es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. A l'edat mitjana les tines es feien excavades a la roca (RIU, 1989), mentre que a partir del segle XVII es construïen de pedra i es folrava el seu interior amb cairons envernissats que impermeabilitzaven el recipient circular (BALLBÉ, 1993). Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important i reafirma el cultiu de vinya que trobem documentat des dels primers segles medievals fins al segle XVIII en aquesta zona. La Casa Gran és un edifici que ens recorda el mas torre característic dels segles XII-XIII de caràcter defensiu, i que ha sofert poques modificacions. Tot i que la casa no surt directament a cap documentació antiga, en desconèixer el topònim inicial o el propietari, no sabem quina de les esmentades als fogatges és aquesta.

BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.
Corominas Camp, Ramon i Jaume (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d'Estudis del Bages i l'Àmbit de Recerques del Berguedà.
COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvan. L'Erol nº 65, pàg. 34-35.
RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.