Teuleria del Vilar
Sant Boi de Lluçanès

    Osona
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    A 900 metres per pista forestal de la carretera BV-4608, punt quilomètric 2'500

    Coordenades:

    42.06342
    2.15351
    429965
    4657164
    Número de fitxa
    08201 - 118
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Estructura derruïda i envoltada de molta bardissa.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPIC. 24.113.171
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 003A00004
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La teuleria del Vilar es troba situada uns 250 metres a l'est del Vilar, prop d'una pista forestal, en un punt lleugerament elevat envoltat de camps. Es tracta d'una estructura parcialment derruïda que es troba envoltada i coberta de bardissa. La planta interior fa uns 4 x 4 metres i es conserven els murs fins a 2 metres d'alçada. Conserva, a la façana principal, dues arcades coronades amb maó a plec de llibre, que corresponien a les boques del forn (de la cambra de combustió). La zona superior o cambra de cocció es troba tapada i presenta una gran acumulació de rocs.

    La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès.

    La última vegada que va funcionar la teuleria va ser per fer les obres que van fer al Vilar per fer la indústria "CAOBOY" de cacaolat. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi cremava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor.

    Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.