Forn de tipus bòbila construït parcialment excavat en un vessant entre dues feixes, circumstància que permetia per la part superior accedir a la cambra de cocció (canó) i per la inferior a la boca de la fogaina. Tot i que l'estructura es troba en mal estat de conservació i molt emboscada, encara són visibles restes de la fogaina o olla, és a dir la cambra de combustió, tot i que la volta està completament ensorrada. Les parets exteriors del forn són de pedra seca, la porta està rematada per un arc rebaixat fet amb pedres col·locades de cantó. A la façana encara són visibles dues fileres d'encaixos, distribuïts regularment, segurament de les bastides de la construcció. La quantitat de vegetació ha impedit entrar a l'interior, però cal pensar que estaria revestit de maó i fang. No s'observen restes de la porta superior, que estaria a peu del camí ni de la coberta.
Desconeixem si a l'entorn immediat es conserven evidències de l'era, les basses de decantació i d'emmagatzematge d'aigua, així com dels coberts d'assecament.
La teuleria està a tocar de Cal Pau, un mas completament enrunat, i de les restes d'altres construccions de pedra seca, que tal vegada podrien tenir relació amb l'activitat productiva.