Terrisseria Arpí

Sant Cugat del Vallès

Edifici d'estil eclèctic que va acollir la Terrisseria Arpí, una emblemàtica indústria ceràmica de Sant Cugat. L'any 1885 fou objecte d'una reforma substancial a la façana; fou aleshores quan se li van afegir els nombrosos elements ornamentals de ceràmica fabricats al mateix obrador. Avui l'edifici acull el Museu de Cal Gerrer. L'edifici consta de diferents cossos de planta quadrangular. El cos principal disposa de soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants. A la part posterior té una petita terrassa.

La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha tres portals, d'accés a locals comercials i al Museu de Cal Gerrer. El portal del mig està motllurat, a diferencia dels dos portals laterals. Totes tres obertures queden emmarcades en els brancals per unes grans mènsules que subjecten el balcó del primer pis i que continuen a la part inferior amb un fals pilar adossat fins el sòcol. El sòcol és format per peces de ceràmica de color marró, de forma quadrada i disposades en quatre filades. Sobre les llindes, i emmarcades entre les mènsules, hi ha tres franges de decoració ceràmica romboidal bicolor.

Al primer pis hi trobem un balcó corregut amb balustrada de ceràmica que ocupa tota la façana, amb tres obertures de grans dimensions. Es recolza sobre les mènsules del pis inferior. Sota els balustres hi ha una línia de peces amb frontal piramidal. Les obertures del balcó contenen unes cornises d'estil jònic rematades per corones de trèvols i amb un ratpenat d'ales esteses al capdamunt. En l'emmarcament de les obertures hi ha diversos elements ornaments en relleu, com ara serps, màscares, fulles de palmeta, sarments i grotescos.

La part superior de la façana presenta un gran fris de tres franges que recorre les dues façanes. A la franja de dalt s'hi poden llegir unes inscripcions: "Gran Terrisseria de Arpí" (al carrer Sant Medir) i "Fàbrica de productes ceràmics de Arpí" (a la façana del carrer Santiago Rusiñol). Les lletres queden delimitades per uns escuts de Catalunya fets de ceràmica a les cantonades. Sota aquesta franja n'hi ha dues més. Una és feta amb rajoles valencianes amb dibuix geomètric i conté els espiralls de terracota. Una altra conté una sanefa de peces de ceràmica de color daurat sobre vermell. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb mènsules invertides de terracota sobre el qual descansa la teulada. A sobre de tot encara hi ha una filera de peces de ceràmica en forma de trèvols.

La façana lateral té dos cossos ben diferenciats; el posterior és una ampliació. La part de la dreta segueix la mateixa línia arquitectònica que la façana principal. Només conté dues obertures, que són de nova construcció i amb funcions d'aparador. A la part superior de la façana té continuïtat el fris decoratiu que ja hem comentat. 

El cos de l'esquerra presenta dos nivells: un correspon al soterrani i la planta baixa, que és part d'una construcció antiga, i el nivell superior correspon a tres plantes d'un cos de nova edificació. La part inferior, que es troba en un carrer amb un desnivell important, té tres obertures amb arc carpanell de diferents mides al soterrani, i al nivell de la planta baixa té tres balconeres, totes tancades amb reixa. El cos superior, d'estètica contemporània, disposa de tres plantes. amb tres finestres per pis, amb obertures rectangulars sense decoració. Al damunt de tot té tres petits òculs de ventilació del sostremort.

A la part posterior trobem una petita terrassa amb funcions de mirador. Sobre la teulada del cos sobresortint de les escales hi ha una escultura femenina.

A l'interior de l'edifici s'hi poden distingir dos cossos diferenciats. El cos del davant, amb façana al carrer Santiago Rusiñol i plaça d'Octavià, és de soterrani, planta baixa, pis i golfes. En canvi, a la part posterior el soterrani és comú amb el cos principal, però la planta baixa i pis del cos del davant es converteixen en aquesta part en planta baixa i dos pisos. Les golfes són comunes als dos edificis. El conjunt ha estat transformat per acollir un museu, amb exposicions permanents i temporals. Manté l'estructura original i alguns elements arquitectònics, com l'escala principal, paviments i murs interiors. Així mateix, en un celobert interior hi ha unes galeries amb capitells d'estil jònic, balustrades i un fris de ceràmiques en forma de punta de diamant, envernissades de color castany.