En el nucli antic de Sant Cugat del Vallès es delimiten tres àrees d'expectativa arqueològica com són les Planes de l'Hospital i del Rampell i la plaça de Barcelona, urbanitzades totes elles a partir de mitjan segle XIX. La Plana de l'Hospital abastava la zona dels carrers Plana de l'Hospital, de la Indústria, plaça Pep Ventura i carrers propers. La Plana de Rampeu era una zona entre la plaça d'Octavià i els carrers del Carme, de la Sort i Sant Medir fins a la riera de Sant Cugat, actualment, la rambla del Celler (urbanitzada a la dècada de 1960).
La plaça de Barcelona és un altre eixample urbà amb un model urbanístic de creixement a partir d'una plaça quadrada. En aquest espai, els edificis tenen com a denominador comú el seu coronament, amb una balustrada de terrissa o de peces de morter modelat (produït a la Terrisseria Arpí, de Sant Cugat, a les bòbiles dels Campmany o de Can Fatjó dels Hurons). La majoria de les cases tenien a l'interior un cup de vi que testimoniava l'expansió vitivinícola de Sant Cugat amb motiu de l'arribada de la fil·loxera a França. Aquest model urbanístic és contraposat a la plaça de Sant Pere, l'antiga plaça Major, nucli del Sant Cugat medieval i modern.
