Abans d'aquesta església la gent d'aquest nucli anava a missa a l'església de Sant Pere d'Avinyó, força allunyada d'aquest nucli que es va desenvolupar a l'encreuament de la carretera d'Olesa i de Barcelona. El terreny en el que es va edificar l'església era una vinya propietat de Ca l'Isidre, que aquesta família donà perquè es pogués fer el temple de l'Immaculat Cor de Maria. Es forma una junta per tirar les coses endavant. Un veí, l'Agustí Ràfols Llopart, amb un grup de joves comença a obrir els fonaments a pic i pala un hivern utilitzant com a il·luminació un llum que empalmava a la seva botiga, situada al que va ser el Bar Pep. Les pedres s'anaven a buscar a la Plana d'en Bord, de porta en porta es buscaven carros per traginar-les. L'obra es portava des de Vilafranca, el ciment des dels Monjos. Els manobres eren voluntaris, establint-s'hi torns de feina (LLOPART, 1979) . L'any 1953 hi ha un expedient instruït amb motiu de la informació pública oberta als efectes d'aplaçar la festa major que es ve celebrant per la festivitat de Sant Salvador per a desplaçar-la a la del Sagrat Cor de Maria, el dia 22 d'agost (Any 1953 exp.. núm 2). En aquest document es fa menció de la nova patrona de la nova església a petició de la Societat "La Parra", afegint que l' església està en construcció.