No coneixem notícies antigues d’aquest mas que, per la seva tipologia i el seu emplaçament, sembla d’origen força antic, tal vegada medieval, tot i que no en tenim constància. Cal dir que al terme de Navàs hi ha una altra masia amb el nom de Taurons, a la parròquia de Sant Salvador de Torroella, de la qual tampoc en coneixem gaires notícies i ignorem quina relació tenien entre elles.
La construcció actual del Taurons de Sant Cugat correspon majoritàriament als segles XVII-XVIII. Segons una inscripció conservada en una llinda, el 1854 l’hereu era Josep Comasòlibas. La família Comasòlibes procedia del mas Bosc de Mussarra, de Monistrol de Calders, i a principis del segle XIX Francesc Comasòlibes Graner es casà amb la pubilla del mas Serra dels Eixibis. No sabem com el mas Taurons va passar a formar part també del patrimoni d’aquesta família. Ja a principis del segle XX Ramon Juncadella Comasòlibes, que era un germà de l’hereu del mas Serra dels Eixibis (Josep Juncadella Comasòlibes), va comprar el mas Maçaners i va obtenir per herència de la seva mare el mas Taurons.
Ramon Juncadella fou un indiano i d’ell s’explicaven moltes anècdotes. La seva biografia, envoltada d’elements llegendaris de vegades no del tot reals, la recull Maria Estruch en el seu blog. El cert és que va marxar a fer les Amèriques i a Cuba treballà un temps en el negoci dels destil·lats. Un cop retornat a Navàs era propietari de la masia de Taurons, on hi féu instal·lar tota mena de ginys tecnològics, com ara la sínia de Taurons. Amb els anys Ramon es convertí en una persona respectada. També es diu que s’havia casat tres vegades, però morí sense descendència, justament quinze dies abans d’esclatar la guerra civil.
A la dècada de 1930 i 40 els masovers de Taurons eren la família Marsinyac. Quan en van marxar, encara hi hagué uns altres masovers fins a la dècada de 1960, i després la casa va quedar abandonada. L’any 1994 la masia ja es trobava en estat ruïnós i sense teulades.
