Taurons (Sant Cugat del Racó)
Navàs

    Bages
    Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó
    Emplaçament
    De Navàs pista asfaltada que va a Sant Cugat del Racó. Aquí prendre camí direcció sud-oest uns 1.500 m.
    511

    Coordenades:

    41.89084
    1.80006
    400453
    4638353
    Número de fitxa
    08141 - 312
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruïnes
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. ?107.EA. Nivell 3. Parcial. Nivell 4. Ambiental
    Pla Especial Urbanístic del Catàleg de Masies i Cases rurals en Sòl no urbanitzable de Navàs, aprovat el 2012, amb el núm. 73.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 16885
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08140A006000040000IA
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de dimensions mitjanes, avui en ruïnes, que es troba molt ben emplaçada en un estrep rocallós, sobre una beta de roca que forma una petita cinglera, dominant la riera de Taurons. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos molt derruït a ponent i un cobert a llevant, i compta també un grup de tines separades a llevant, així com altres coberts en ruïnes més a ponent.

    La casa és fruit de diverses fases d’ampliació que són difícils de determinar. La façana principal es troba a ponent, on hi ha un portal adovellat amb un balcó al seu damunt i dues finestres emmarcades amb pedra carejada. En aquest sector, així com en diferents murs del cos antic, tant interiors com exteriors, el parament és format per carreus ben tallats i disposats a trenca-junt. Interiorment la casa s’estructurava en dues crugies, i la de llevant encara conserva a la planta baixa una gran volta de pedra. El cos adossat al sud-oest devia ser posterior i tenia també funcions d’habitatge. En una fotografia de l’any 1984 encara es pot veure sencer. Se n’ha conservat un portal adovellat per on s’hi accedia per la façana nord, al costat de l’altre portal. Actualment la masia es troba força derruïda, tant a l’interior de l’habitatge com en els murs perimetrals, especialment de la part davantera i posterior.

    La construcció de les tines, que s’ha conservat en un estat més íntegre, segons una llinda fou ampliada el 1906. Consta de quatre tines cilíndriques que, pel fet d’estar separades de la masia, devien correspondre als rabassaires que conreaven les vinyes de l’heretat.

    Inscripció en una llinda a la façana sud: JOHP COMASOLIBAS 1854

    Inscripció al cobert de les tines: 1906.

    Informació facilitada per Montse Beringues i Jaume Obradors.

    No coneixem notícies antigues d’aquest mas que, per la seva tipologia i el seu emplaçament, sembla d’origen força antic, tal vegada medieval, tot i que no en tenim constància. Cal dir que al terme de Navàs hi ha una altra masia amb el nom de Taurons, a la parròquia de Sant Salvador de Torroella, de la qual tampoc en coneixem gaires notícies i ignorem quina relació tenien entre elles.

    La construcció actual del Taurons de Sant Cugat correspon majoritàriament als segles XVII-XVIII. Segons una inscripció conservada en una llinda, el 1854 l’hereu era Josep Comasòlibas. La família Comasòlibes procedia del mas Bosc de Mussarra, de Monistrol de Calders, i a principis del segle XIX Francesc Comasòlibes Graner es casà amb la pubilla del mas Serra dels Eixibis. No sabem com el mas Taurons va passar a formar part també del patrimoni d’aquesta família. Ja a principis del segle XX Ramon Juncadella Comasòlibes, que era un germà de l’hereu del mas Serra dels Eixibis (Josep Juncadella Comasòlibes), va comprar el mas Maçaners i va obtenir per herència de la seva mare el mas Taurons.

    Ramon Juncadella fou un indiano i d’ell s’explicaven moltes anècdotes. La seva biografia, envoltada d’elements llegendaris de vegades no del tot reals, la recull Maria Estruch en el seu blog. El cert és que va marxar a fer les Amèriques i a Cuba treballà un temps en el negoci dels destil·lats. Un cop retornat a Navàs era propietari de la masia de Taurons, on hi féu instal·lar tota mena de ginys tecnològics, com ara la sínia de Taurons. Amb els anys Ramon es convertí en una persona respectada. També es diu que s’havia casat tres vegades, però morí sense descendència, justament quinze dies abans d’esclatar la guerra civil.

    A la dècada de 1930 i 40 els masovers de Taurons eren la família Marsinyac. Quan en van marxar, encara hi hagué uns altres masovers fins a la dècada de 1960, i després la casa va quedar abandonada. L’any 1994 la masia ja es trobava en estat ruïnós i sense teulades.

    CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 107.EA

    ESTRUCH, Maria. “L’amo de Taurons que va fer les Amèriques”, Arrels (blog d’interent).

    PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 88.