Taraval
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les restes, en bastant mal estat de conservació, podrien ser les del mas Taraval. Aquestes estan delimitades per uns murs molt arrasats que dibuixen una planta de 12,5 metres d'amplada per 11,5 metres de profunditat. Encara es conserven, a l'angle nord-oest, les runes d'una barraca de planta quadrada posterior al mas.
Història
Taraval apareix esmentada en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Taraval en aquest moment es trobava aglevat al Molí de Terrers. Posteriorment, l'any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s'esmenta el capmàs de Taraval, ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36).
El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l'evolució arquitectònica. La barraca, en canvi, es construeix al segle XIX aprofitant les pedres de l'antic mas. Els murs delimiten un espai de planta quadrada de 3 m x 3 m. Possiblement, era utilitzada com a refugi o magatzem a l'hora de menar les feixes del voltant de la construcció.
Bibliografia
CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit
