L'indret al voltant de cal Quico és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades, i que també ha estat aprofitat per a l'agricultura de regadiu. Aquesta sínia, que servia per regar els horts de la zona, és probablement més antiga que l'altra que hi ha propera i que proporcionava aigua a la casa. Al principi en aquest punt hi havia una màquina simple per aixecar l'aigua conegut com a grua, que consistia en una palanca que feia pujar una galleda. Amb aquest sistema es regaven els horts. A principis de segle XX Francesc Fargas Playà (fundador de la casa de cal Quico i avi de l'actual propietari) hi va instal·lar una sínia de catúfols, equipada amb catúfols de ferro i moguda ja per tracció animal. Més tard, el mecanisme es substituí pel d'una sínia de taps, que va funcionar fins els volts de 1972, quan va ser substituïda per una bomba de benzina. El mecanisme de l'antiga bomba de taps, però, es conservava encara quan fort aiguat de l'any 2000 va arrasar gairebé tota l'estructura en superfície.
La casa de cal Quico és una construcció de l'any 1898, i s'hi va començar a habitar a partir de 1903. La van fundar Francesc Fargas Playà, nascut a cal Nestet i fill de Valentí Fargas Brunet, que era el gran dels tres germans Fargas que van arribar a Salelles procedents de Castellgalí. Francesc era casat amb Dolors Tatjé Company, germana d'Anna Tatjé, que era la muller de Pere Tomàs, el fundador de la casa veïna de cal Pere. El fill i hereu de Francesc i Dolors, conegut com el Valentí de cal Quico, era casat amb Trinitat Morera Vila, de Marganell.
