Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell
Martorell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El conjunt que es protegeix està format per:
L'edifici principal és una fàbrica d'estil modernista de quatre plantes, amb quatre façanes vistes. A la de llevant hi apareix la inscripció "1917 Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell". La façana nord (principal) té dues finestres amb reixes de ferro forjat a la planta baixa, una balconada amb dues obertures al primer pis i dos balcons a la segona, tots amb barana de ferro forjat. Al mig dels dos balcons de la segona planta hi ha una pintura al·legòrica sobre la verema. Està rematada per un coronament amb formes arrodonides i cornisa motllurada. A la façana oest hi ha la mateixa inscripció que a la de llevant i un gran mural referit a la verema. A la coberta, hi ha quatre hídries, una a cada cantonada de l'edifici.
També es protegeix una torre construïda amb maons que es troba a l'extrem sud del recinte del sindicat. És una torre de base quadrada rematada amb una barana amb pilastres també construïda amb maons vistos.
També es protegeix el monument al·legòric que hi ha al pati interior amb esgrafiats de Jaume Amat i uns dipòsits que hi ha en una nau a l'extrem de ponent del recinte.
La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A2 18 BPU-03.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Història
Es tracta d'un edifici modernista de l'any 1917 construït per albergar el sindicat vitícola comarcal de Martorell. El propulsor del sindicat i primer president va ser Francesc Santacana que va promoure la seva idea cooperativista entre amics i coneguts; que van passar a formar part del Sindicat vitícola.
La seva activitat inicial es va centrar en l'elaboració de dos sots-productes, infravalorats en aquell moment, derivats del vi: la brisa i la mares. L'eix de comunicacions on s'ubica Martorell i la seva proximitat a Barcelona varen fer que la producció d'alcohol, a partir d'aquest productes, trobés ràpidament el seu espai en el mercat. Al 1922 es va ampliar amb la secció d'adobs que va introduir els adobs químics a la comarca i l'any 1930 es va incorporar la fabrica de licors que va arribar a elaborar 24 especialitats de licor i 12 de colònia; al 1931 ses va incorporar un molí per a pinsos i es va comprar la fàbrica de licors de vda. Domènech. També es va obrir un comerç detallista a la plaça de la vila "La Sucursal".
El sindicat vitícola va gaudir de gran prestigi a Catalunya arribant a participar en la Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929 i obtenint un "gran premi" i "medalla d'or"; també va participar en el II Congres internacional de la Vinya i el Vi de 1929, on també obtingué una medalla d'or pels seus productes. En poc temps es varen obrir 38 delegacions passant dels 1200 cooperativistes inicials a 3775 l'any 1932. Les instal·lacions comptaven amb 32 cups que podien contenir 4 milions de kg de brisa. Els costos de les instal·lacions eren suportats pels mateixos cooperativistes, fet que va provocar que els que més varen invertir volguessin entrar a la junta provocant discrepàncies que varen portar a la crisi de 1933.
Bibliografia
PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.
