Ses Corts
Matadepera

    Vallès Occidental
    Sota la vertical de la Roca Petanta
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    937

    Coordenades:

    41.64364
    2.01212
    417731
    4610683
    Número de fitxa
    08120 - 377
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Modern
    Contemporani
    Estat de conservació
    Regular
    Es desconeix l’abast arqueològic de la zona ja que no s’ha documentat cap troballa, però tampoc es coneix que s’hagi fet cap intervenció arqueològica.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Tipologia B de la normativa específica pels elements arqueològics (Fitxa número 50 del Catàleg de Béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal).
    Accés
    Difícil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08119A001000070000YO
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Balma situada en el cingle de la Coma de l’Abella, en el vessant dret de la canal, a ponent de la Cova o Morral del Drac, i sota la vertical de la Roca Petanta. L’accés, des del Nord-oest  de la Mola es fa baixant per la Canal de la Coma de l’Abella, a l’alçada de la Cova o Morral de Drac.

    Es tracta d’un conjunt de set concavitats situades en un estrat perfectament horitzontal del cingle, amb un recorregut d’amplada de façana de 250 metres. Dues d’elles, situades a la zona central i la situada a ponent del cingle són les més destacables i permeten restar dempeus. La cova central, presenta una fondària important, amb il·luminació natural. La boca és ample; s’hi accedeix fàcilment. A seu interior, té una mena de banqueta natural que ressegueix tot el fons de la cavitat, i a mà dreta una pica tal vegada natural amb una important colada estalagmítica que la recobreix. La surgència natural intermitent, queda delatada per la presència d’humitat, falzia roja i alguns briòfits incipients en la paret frontal.

    La cavitat situada a ponent, presenta una llargària important, amb un vestíbul molt ampli on dues columnes centrals semblen dividir l’ampli vestíbul en tres sales independents, però que un cop dins s’interrelacionen entre elles. Si bé en el vestíbul de l’entrada s’hi pot estar dempeus, a mida que s’accedeix a l’interior, el sostre, tot i que forma part del mateix estrat, és cada vegada més baix. En el vestíbul la roca aflora arreu i la potència de l’estrat és minsa, mentre que cap a l’interior sembla que aquesta és més important.

    Segons el Catàleg municipal (200), diversos autors parlen de l'existència de murs de pedra seca d'uns dos metres d’alçària que tancaven i protegien la balma (Ferran:1996).

    No hi ha cap indici que assenyali que es tracta d’un jaciment arqueològic. Futures intervencions confirmaran o desmentiran el que, a hores d’ara, només és una hipòtesi. En tot cas, durant la visita, es va detectar un rebaix important de terres amb desplaçament de pedres, no autoritzat.

    Aquestes coves són conegudes i esmentades en tots els catàlegs espeleològics i monografies sobre la muntanya de Sant Llorenç del Munt.

    El Catàleg municipal (2009) inclou aquest sector com a zona arqueològica a protegir (fitxa 50), però no s’hi ha fet mai cap troballa arqueològica. Només es parla de murs de pedra seca i de la possible funció de recinte o refugi pel bestiar a partir del topònim.

    AJUNTAMENT de Matadepera (2009).  Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.

    FERRAN, D. et al. (1996) Sant Llorenç. Lunwerg Editores, S.A. pp. 224

    FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.