Serradora d'en Garriga
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La serradora consta d'un conjunt de construccions. La que més destaca és la gran xemeneia de maó massís. La planta de la base és quadrada i el cos troncocònic. A dalt de tot hi ha una cornisa que l'envolta.
Al costat nord-oest de la xemeneia hi ha un edifici format per dues construccions adossades. Els murs d'aquesta estan fets amb paredat emmarcat per cantoneres de maó massís. L'edifici més al nord té planta baixa, pis i golfes; l'altre, en canvi, mostra menys alçada. Les obertures, com portes i finestres estan emmarcades amb maó massís com les cantoneres. La teulada és a dues aigües.
Al costat nord hi ha la casa del "Xalet", formada per planta baixa i dos pisos.
Història
La Serradora d'en Garriga és un edifici construït al segle XIX, quan en Garriga, procedent de Malgrat de Mar, va comprar les Canals de Catllarí per poder explotar la fusta de les obagues. La primera intenció era fer la serradora sota la casa de cal Jacques, però no va poder-ho fer i al final la va haver de construir a la plana a tocar de la riera de Tarrés. Aquí es va fer un gran complex que, a banda de la serradora, incloïa també la Cantina, el xalet o els pisos dels treballadors.
Per poder portar la fusta dins aquí va haver de fer unes vies de ferrocarril i un sistema de cables. Tot això va suposar una gran inversió que va portar a en Garriga a la ruïna i finalment el projecte va quedar aturat. Finalment, va traspassar aquestes propietats al seu creditor, el farmacèutic berguedà, Josep Cardona, que s'associà amb els Nicolau i Pujol de Berga.
A causa, però, de diversos embolics legals, després de portar uns anys la serradora, la van vendre al negociat de Manresa Lluís Vinyes. També és a causa d'aquesta serradora que es va decidir la construcció de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, promoguda per l'industrial Agustí Rosal. La idea era tenir una via d'accés a la serradora per tal de poder donar sortida a la fusta. Durant molts anys la construcció de la carretera va quedar aturada a la serradora, fins que el projecte va passar a la Mancomunitat de Catalunya i en va reprendre les obres el 1923.
Bibliografia
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.
SOLER, R (2012) Xemeneies del Berguedà. Edició de l'autor.
