Serra de Sant Mateu
Teià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'accés a la serra de Sant Mateu es fa a través d'una pista de terra que surt de Vilassar de Dalt o bé per una altra que enllaça amb Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe. Es tracta d'una petita serra que discorre en sentit nord-sud ocupada per boscos i conreus a la zona alta. Al cim de la serra hi ha l'ermita de Sant Mateu.
La capella està documentada des de l'any 993 i l'edifici actual és d'estil romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i és d'una mida considerable. En la reforma del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla.
A la serreta de Sant Mateu s'han realitzat diverses troballes de materials prehistòrics ibèrics i romans al llarg del temps; en primer lloc Mn. Àngel Fàbrega en data indeterminada localitzà dues puntes de sílex que determinà com de tipus "aurinyacià". Posteriorment, Joan Gómez, de l'A.E.C.C. de Premià de Mar, trobà una destral de pedra polida, mentre que a la banda oest també hi ha notícia de la troballa de 2 ganivets de basalt, un d'ells de 20 cm. de llarg, i una destral de pedra d'uns 30 cm. de llarg. D'altra banda també s'han trobat ceràmiques ibèriques i romanes escampades superficialment a prop de l'ermita de Sant Mateu.
L'any 1987, l'A.E.C.C. de Premià de Mar informà a l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica sobre la recollida de quarsos retocats a la zona i l'any 1999, davant la construcció d'un centre de telecomunicacions en el Turó de Lledó, es va dur a terme una intervenció arqueològica de seguiment dels treballs. Durant aquesta intervenció es van revisar els pocs talls visibles i també les terres producte de l'excavació dels fonaments de l'edifici, així com la petita ampliació que havia sofert el camí d'accés al turó. La intervenció tingué resultats negatius.
Posteriorment es va dur a terme una altra intervenció en el moment en què s'havia d'excavar una rasa que portava del Centre de Telecomunicacions al mas de Can Riera per bastir-hi una escomesa elèctrica soterrada. Els resultats del seguiment arqueològic d'aquesta rasa també varen ser negatius, llevat de la constatació en alguns sectors de la presència de materials ceràmics moderns (segles XIX-XX) i alguns materials constructius de la mateixa època.
Donades les característiques de les troballes, amb materials ceràmics i lítics d'època prehistòrica i iberoromana per tota la zona de la serreta de Sant Mateu, es pot establir l'existència d'una àrea arqueològica que, de moment no permet una adscripció tipològica. L'indret, per les seves característiques orogràfiques, és molt propici per a un establiment en època antiga.
La visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica 2008-2009 no va permetre ampliar les dades sobre el jaciment o el seu estat de conservació.
També dit Ermita de San Mateu (Premià de Dalt).
A la muntanya de Sant Mateu s'han realitzat diverses troballes arqueològiques que cronològicament es poden situar en les èpoques prehistòrica, ibèrica i romana.
Història
Des de Paleolític ? ( -3000000 / -9000 )
Des de Neolític fins a Bronze ( -5500 / -650 )
Des de Ferro-Ibèric fins a Romà ( -650 / 476 )
Bibliografia
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.
Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK3NlcnJhIHNhbnQgbWF0ZXUlMistMSU%3D&codi=1167
COLL MONTEAGUDO, R. (2004). Història arqueològica de Premià