Santuari de la Mare de Déu de Sentfores
Sant Martí de Tous

    Anoia
    Sentfores.
    Emplaçament
    Camí de Setfores, passat Cal Papallanes el primer trencant a la dreta
    491

    Coordenades:

    41.55281
    1.53949
    378199
    4601157
    Número de fitxa
    08226-120
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVII -XX
    Any
    1656
    Joan Nasich
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL. Catàleg bens a protegir POUM 2012
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 6186
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic
    Autor de la fitxa
    Núria Cabañas

    El Santuari de la Mare de Déu de Sentfores edificat sobre els vestigis d'un edifici primitiu romànic, possiblement de finals del segle XII, de la mateixa època que l'antiga talla policroma de la verge actualment desapareguda.
    L'edifici de planta de creu llatina amb dues capelles laterals a la secció transversal. L'encreuament dels dos eixos principals hi ha una cúpula amb pintures de Jaume Enrich i Gabriel Junyent realitzades l'any 1993. En ella s'hi descriu l'apoteosi gloriosa de la Mare de Déu amb els quatre evangelis. Autors que han decorat el santuari amb altres escenes històriques relacionades amb la vida de Jesús i la Verge Maria. L'altar situat a un nivell superior respecte la nau central està flanquejat per quatre columnes d'estil neoclàssic on s'hi obra una obertura d'arc de mig punt amb la imatge de la Mare de Déu de Senfores, el cambril. El cambril, construït l'any 1777 i sotmès a una restauració l'any 1993 s'hi accedeix s'hi accedeix per unes escales laterals i alberga l'actual imatge de la Mare de Déu amb el nen, reproducció neoromànica realitzada l'any 1954 a semblança de l'original datada de la primera meitat del segle XIII. A la paret de llevant hi ha un petit rosetó amb vitrall amb una escena de la llegenda de la Mare de Déu de Sentfores. Sobre el portal d'accés s'hi situa la zona del cor amb una barana de fusta. La façana principal, situada a ponent, té un portal d'accés coronat per una llinda de pedra on hi ha inscrit "JVAN NASICH. ANNO DNI 1656. 8ºkª IUNY". A la banda dreta del portal hi ha una petita finestra rectangular. Sobre el portal hi ha un rosetó amb un vitrall que escenifica la Santíssima Trinitat. La façana està coronada a la part central per un campanar d'espardenya amb un sol ull amb una campana. El campanar està coronat per una creu metàl·lica. L'accés a l'interior del santuari es mitjançant una escalinata que fou construïda entre finals de la dècada de 1950 i la dècada de 1960.
    El parament és de pedra irregular lligada amb argamassa excepte les cantonades, reforçades per carreus ben escairats. La coberta és de volta d'aresta a l'interior i a l'exterior de la teulada a doble vessant.

    El Dilluns de Pasqua s'hi celebra l'Aplec de Sentfores. L'acte central és la missa d'ofici i finalitza amb un dinar.

    El santuari de la Mare de Déu de Sentfores situada a l'antic terme del castell de Tous a l'indret de Sentfores, topònim documentat ja l'any 1090, quan el noble Adeodat Bernat, de la família dels Claramunt, usurpà l'alou a l'església de Vic. La primitiva església romànica es documenta per primera vegada l'any 1294 en el testament de Berenguer Paloma amb el nom de "Salifores" i l'any 1334 en el testament de mossèn Guillem Quadres. Malgrat tot, possiblement fou construïda entorn el segle XII. De l'antic edifici romànic se'n desconeix l'ubicació exacta. Va ser substituïda entorn l'any 1656 per Joan Nasich, que imitar l'estil romànic, i va anar a càrrec dels frares del monestir de Sant jeroni de la Murtua. L'any 1777 va ser ampliada amb un creuer i un gran cambril. Entre els anys 1929 i 1954 la decoració interior del santuari ha estat modificada i s'han col·lcoat altars secundaris. Aquest santuari tenia ermitans que en tenien cura amb la casa adossada al costat del santuari.
    L'edificació del santuari s'ha relacionat amb la llegenda de la Verge de Sentfores, segons la qual la imatge fou trobada per un pastor de Can Bossanya, que col·locar la imatge al sarró per ensenyar-la i quan va arribar a Tous la imatge havia desaparegut i tornat al lloc on el pastor l'havia trobat. Aquest fet es va repetir tres vegades fins que es va decidir que aquell era el lloc on s'havia de venerar.

    AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès-L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana .
    AAVV. (2003): Tous, mil anys d'història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1981.Editorial Claret, Sau.
    AAVV. (1992): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia. Barcelona. Enciclopèdia Catalana.
    BLANCO I PUJOL, V: Santuari de la Mare de Déu de Sentofores. Edita Parròquia i Patronat de Sentfores.
    GAVÍN, JM. (1988): Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín
    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    NAVARRO, F. (2012). Pla d'ordenació urbanística municipal de Sant Martí de Tous (POUM). Catàleg de béns a protegir. Ajuntament de Sant Martí de Tous.