La colònia Sedó va ser fundada al 1846 per Miquel Puig i Catasús, que va construir al costat d'un antic moli fariner ja existent (Can Broquetes), un fabrica tèxtil que creixeria ràpidament, fins adoptar les característiques pròpies d'una colònia industrial i, finalment, al segle XX convertir-se en una de les empreses més grans i importants dins de la historia econòmica i industrial de Catalunya. A la mort de Miquel Puig (1863) el substituí el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que inicià la construcció de vivendes per als treballadors, àmplia la fabrica i projecta diverses obres de desenvolupament. Fou el seu administrador, Antoni Sedó i Pàmies, qui culminaria el procés de creixement i formació de la colònia industrial que portaria el seu nom i qui desenvolupà el procés de producció tèxtil. Al mateix temps engrandí la colònia obrera amb nous habitatges per als treballadors i les seves famílies, amb instal·lació de botigues, escoles, l'església, un dispensari, cinema i casino, entre d'altres.Tot el conjunt de la colònia obrera estava situat al costat mateix de la fàbrica i s'estructurava en blocs allargats de vivendes de planta baixa i dos pisos que formaven set carrers paral·lels entre si. Al mig d'aquests carrers paral·lels hi havia l'església i , a banda i banda, les escoles. Desprès de la guerra civil de 1936-1939 la colònia arribà al màxim creixement, però alhora s'iniciaria els primers símptomes de crisi. Actualment la colònia Sedó s'ha reconvertit en un important polígon industrial on hi ha diferents empreses i activitats industrials. En un d'aquests espais industrials es situa el nucli central del Museu de la Colònia Sedó. L'església, emplaçada al mig de la colònia obrera, fou realitzada amb un gust estètic força auster però seguint unes línies neoromàntiques.