Santa Maria Sa Vila

Súria

De l'any 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. En aquest es fa una deixa a l'església de Santa Maria de Vila (SITJES, 1990). El 8 d'octubre de 1209, el rei Pere el Catòlic, atorga a Bernat de Torre, cases del castell de Súria i de la vila de Santa Maria, en el terme del castell de Súria (REGUANT, 1988). De tota manera, sembla que l'origen de la comunitat monàstica es situa entre els anys 1250 al 1270. Entre 1267 i 1270 va obtenir privilegi de protecció reial de l'infant Pere, fill de Jaume I, confirmat per Alfons el Franc, entre 1283 i 1290 i, finalment, per Jaume II, el 4 d'abril de 1292. Dels tres privilegis reials, tan sols s'ha conservat el darrer (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). La primera notícia directa sobre aquesta casa és del 20 de juny de 1286, quan Elsiendis, donada de Santa Maria Sa Vila, va presentar a Pere de Torrents, oficial del bisbe de Vic, una queixa contra Ramon de Fàbrega i contra Bernat, fill seu, en que els acusa de no voler pagar a l'església de Santa Maria les prestacions aloueres que li devien per raó del mas Coromina i per un hort i un mallol que tenien, possessions que eren totes elles de la capella. Els demana finalment que no aterressin el sostre que havia fet el seu pare sobre els arcs de la capella i que ells deien que era de la seva propietat, finalment el demana que aterrin la casa que tenen adjunta a la capella de Santa Maria, en la qual hi havia una obertura o finestra que comunicava amb la capella Els Fàbrega, pel seu costat, ho negaven tot i deien que la casa adjunta a la capella era anterior a ella i que aquella obertura ja hi fou feta al moment de construir-se la capella. Posades així les coses, Pere de Torrents, assessorat per gent competent, va condemnar els Fàbrega a pagar les pensions i delmes endarrerits, els va prohibir d'aterrar el sostre que hi havia sobre la capella i els va manar ensorrar la casa adjunta a l'església. La sentència fou donada a Vic el dia 22 de novembre de 1286 (PLADEVALL, 1984; REGUANT, 1988). Una casa de donats, sobre tot si tenia cura d'una capella i d'un hospital, necessitava d'un patrimoni i unes rendes o cabals per al seu manteniment. Malgrat tenir alguns béns patrimonials la major part dels diners per al seu sosteniment devia procedir dels captiris. La tasca i obligació dels donats era la de fer de recaptadors d'almoines per a la casa. És per aquesta causa que les donades es dirigiren als bisbes de Barcelona i de Vic per obtenir llicència de captar en les respectives diòcesis i per demanar-los també, indulgències amb les quals podessin estimular la generositat dels fidels. Un mateix pergamí de l'antic arxiu parroquial de Súria, avui perdut, conté quatre permisos de captar i les corresponents concessions d'indulgències donats cronològicament pels bisbes: Bernat Pelegrí, bisbe de Barcelona, el 1290; Ponç de Vilaró, bisbe de Vic, el 1302; Ponç de Gualba, bisbe de Barcelona, el 1305 i Berenguer Saguàrdia, bisbe de Vic, el 1307. La comunitat de Santa Maria, comptava el 1290 amb cinc donades i un clergue que, en qualitat de donat, fou admès definitivament a la comunitat el dia 1 de juliol de 1290. El document que ens ho testifica diu, en síntesi, que Martí de Rabassa, clergue i donat de la capella de Santa Maria sa Vila, lloa i aprova la donació que va fer dels seus bens a l'esmentada capella. Només reté 200 sous de moneda barcelonina de tern, dels quals, i del lucre o fruit que en tregui podrà fer-ne el que vulgui. Se sap que entre 1290 i 1298, la comunitat constava del nombre estable de cinc donades i dos donats.