Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una necròpolis de caixes de lloses, situada en un turó molt a prop de la divisió de termes entre Súria i Callús. S'han identificat un total de vuit sepultures, molt superficials, encara que sembla que al turó n'hi poden haver més (DAURA, 1993). S'ha descrit a les publicacions científiques com necròpolis amb enterraments del tipus de cista trapezoïdal feta amb lloses de pedra (DAURA, GALOBART, PIÑERO, 1995), encara que per informació oral se te la notícia de que hi havia cobertes de tegula, trobant-se molts fragments a la superfície. Les dimensions són aproximadament de 195 cm de llarg per 52 cm a la capçalera, uns 40 als peus i 40 cm d'alt.. Són fetes amb una sola llosa lateral o algun cop dues i un parell de blocs força ferms de coberta (DAURA, GALOBART, PIÑERO, 1995). Es troben orientades en sentit NO-SE, amb el cap a l'O (CLARET, GUIX, SANZ, DAURA, 1981). Hi ha la notícia de la troballa de cinc fragments de "tegulae" romanes que havien estat reaprofitades a manera de cobertes de les sepultures allí existents (DAURA; GALOBART; PIÑERO, 1995). També sembla que d'aquesta necròpolis prové una olla de ceràmica grisa (RIU, 1982; DAURA, 1993). D'altra banda, segons informació oral del Sr. José Rodríguez García ,als Fossars s'hi van trobar els materials fotografiats a la fitxa, entre els que destaquen un gra d'ambre, un anell amb "xató" pla amb decoració gràfica, una ceràmica amb incisions paral·leles i una fíbula de bronze, que semblarien endarrerir la cronologia d'aquesta necròpolis.
Encara que algunes publicacions situen el jaciment al terme de Callús, es troba íntegrament en el de Súria. El topònim ha sigut atorgat recentment pels seus descobridors, donada la proximitat a la masia de Bogadella. Al Museu Comarcal de Manresa es conserven, encara que com del terme municipal de Callús, materials d'aquest jaciment.
Història
El 24 de novembre del 1033, Guifre de Suria signava un document en el qual Guillem i Ramon de Montcada donaven uns alous situats a Bogadella al seu germà Bernat (REGUANT, 1988). Josep Lladó (1993C) esmenta en aquest lloc, en un turonet prop de Bogadella, la existència d' unes sepultures en fileres i caixa de lloses, on els esquelets eren molt llargs. Van ser descobertes cap el 1870 i publicades els anys '30 del segle XX per Mn. Lladó. L'any 1981 es van inventariar, cartografiar i catalogar les tombes per part del Centre Excursionista Montserrat de Manresa, els quals van remetre algunes restes òssies al Museu de Manresa (DAURA, 1993).
Bibliografia
AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.
CLARET, J.M.; GUIX, I.; SANZ, J.; DAURA, A. (1981) "Els Fossars", Butlletí del Centre Excursionista Montserrat, Núm. 4, pp. 6-9, Manresa.
DAURA, Antoni (1993) " El cementiri medieval dels Fossars" a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 57-61, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols
DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995) La arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció "Monogràfics", 15.
GALOBART, Joan (1985) "El món funerari medieval: la necròpolis de "Els Fossars" (Callús)", Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages núm. 11, p. 110-111. Manresa.
INVENTARI (2000) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Súria (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia.
LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) "Súria" extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.
REGUANT i AGUT, Josep (1988) "Súria", Història de les comarques de Catalunya. Bages". Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.
RIU, Manuel (1982) "Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya". Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya (Annex 1 d'Acta/Mediaevalia), p. 29-57. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Informació oral d'Albert Fàbrega (Novembre de 1999) i José Rodríguez (Maig de 2000).
