Restes del molí de Reguant

Súria

Segons SOLER (1985) l'inici del molí cal datar-lo el 13 d'octubre de 1420. D'acord amb la documentació conservada sobre l'indret, sembla que el molí (o el seu pati) va ser venut per Damià Soler a Jaume Reguant el 22 d'octubre de 1553. El 6 de febrer de 1587 es va fer l'acta de l'amidament de la resclosa per Mn. Francesc Pujol, notari públic de Manresa, la qual "té de llarg del molí fins al cap de la resclosa 409 canes" (aprox. 734 metres). A partir d'aquesta data apareix el cognom "Reguant" associat al molí, així el 1699, es troba "Joan Reguant del molí" o el 1705 "Joan Reguant del molí de Súria". L'any 1683 apareix "Joan Reguant, pagès del molí del terme de Súria" que capbreva el "molí dit la Pobla". La producció d'oli de Súria es feia, entre d'altres llocs, en aquest molí (una de les seves pedres avui dia forma parte d'un monument urbà a la plaça de l'Olivera de Súria). El 1705 Joan Reguant i Boladeras, pare, i Josep Reguant i Vilalta, fill, fan la concessió de regar a perpetuïtat mitjançant l'aigua del canal del molí, creant-se la comunitat de regants i construint-se la xarxa de canals de regatge a la zona denominada "Pla de les Hortes" ( BREU HISTÒRIA, s.d.; COTS, OBRADORS, PINZOLAS, 1991). En el mateix document es cita que dit "Reguant del molí" tenia una comporta en un camp dit de "la Ferreria" (REGUANT, s.d.). El 1725 en un litigi, es resol que Joan Reguant i el seu fill Joseph Reguant i Boladeras no paguessin ni pel "Molí de Reguant" ni "per lo molí de pertenencia del Mas de la Pobla". Segons Reguant, el 1753, la societat formada per Ignasi Reguant i Josep Serra, amplia el molí, dedicant-lo també a l'activitat paperera (el 27 de març) (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En el cens o estat general de les fabriques de paper a Catalunya l'any 1775, figuren dues fàbriques de paper en actiu a Súria, la de Joan Alzina i la de la "casa Regon", les dues amb la mateixa producció de paper: 1.500 raïmes (MADURELL, 1972, I, 64). Cal tenir present que en un manuscrit que es conserva a Reguant, on hi ha una referència a l'any 1738 parla d'unes relacions econòmiques entre Reguant i Francisco Regon. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu "Discurso" assenyalava l'existència de "dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad" (REGUANT, 1988). El 1860 encara restaven en peu dos edificis de tres pisos i habitats, i el 1887 hi vivien set persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). A finals del segle XIX comencen a realitzar-se projectes per edificar, al seu costat, una fàbrica tèxtil que acabarà sent la fàbrica Abadal.